Qui els ha vist i qui els veu...

La sessió plenària d'ahir era l'última de l'any. El 2007 ha donat per molt, ningú es podria imaginar com canvien les coses en tant sols un any. Els que abans eren derrotats ara exhibeixen la vanitat i l'orgull del triomfador. Aquells que es creien nascuts en el si del poder ara juguen amb aquells que sempre els hi havien fet la vida impossible. La crònica d'ahir va ser una radiografia del que han estat els sis primers mesos de govern. Sense necessitat de tenir gaire ull clínic podem pronosticar una legislatura força calcada a aquests sis mesos, sobretot en les formes i els rols de l'equip del govern i l'oposició, i imaginem una escassa possibilitat de debat polític obert i productiu per la ciutat gràcies al blindatge i a l’actitud defensiva d'aquest govern.

El govern aguanta i de moment aguantarà. ERC i PSC han tancat files a l'entorn d'un govern sorgit de l'oportunitat i/o necessitat política de la gran majoria dels seus membres. Ser ambiciós políticament és totalment legítim, però no a costa de tot i de tots. Sempre he pensat que els càrrecs electes han d'estar ben remunerats i que la dedicació política, com a servei públic als ciutadans, no pot ser mai precària. Ara bé, cal apujar la dedicació sis mesos desprès de l'inici de la legislatura? Calen catorze regidors amb dedicacions tant àmplies per una ciutat amb menys de 40.000 habitans? Jo penso que no. Si la rellevància de l'acció és l'ampliació de les dedicacions, perquè no hi ha regidor que arribi a la dedicació exclusiva? O ens hi dediquem o no ens hi dediquem?

Reconec que tant la PXC i la CUP fan un discurs des de la demagògia, i que intentaran dosificar el tema dels sous incansablement els quatre anys de legislatura. No serà el nostre estil fer aquest tipus d'oposició, però m’indigna molt més encara com aquest govern s'expulsa les crítiques a les retribucions de la corporació titllant-les de frivolitats i demagògiques. Les formes són tant importants com els fets, i no es pot tractar el personal com si fos imbècil.

En la mateixa línia, i com una cosa secundària, s'ha aprovat el primer pressupost d'aquest govern. El dia abans vaig poder veure el document base del pressupost amb els meus companys de partit, per tal de decidir la nostra posició. El document tenia les seves virtuts i els seus defectes, però la possibilitat de negociar-lo o discutir-lo am l'equip de govern eren nul·les. No es pot arribar a un ple de pressupost, entregant el document a votació dos dies abans als grups de l'oposició i citar algú per discutir-lo a l'hora d'esmorzar. Aquest és el talante d'aquest govern.

El pressupost té algunes partides interessants però en canvi deixen molt que desitjar el pressupost en medi ambient i joventut, que disminueixen. El que clama el cel és l'augment de la partida d'alcaldia en concepte de publicitat i comunicació institucional del gabinet d'intoxicació del govern que puja a 427.000 euros. El pressupost demostra la cabdal importància de la producció i control de l’informació que generi aquest equip de govern per adobar el terreny amb vista posada al 2011. Amb tot, s’incrementa el pressupost, però en canvi no paren d'argumentar que és un pressupost de contenció, degut a una menor pressió fiscal, però en canvi la ciutat gaudeix de més i millors serveis (?). Llavors com quedem? A mi no em cuadren el números, i per molts discursos del senyor Burgaya no arribo entendre com pot defensar més i millors polítiques socials per la ciutat i alhora decrèixer la recaptació impositiva. L'exercici d'enterrar a Keynes ja és prou habitual entre els anomenats socialdemòcrates, però que a sobre defensin amb tanta vehemència l'alliberament fiscal per part de l'administració pública, ja té nassos. Amb tants dubtes, haurem d'esperar com es consolida i s'executa aquest pressupost. No crec que aquest sigui el final de la història dels pressupostos d'aquest any. No n'estaria tant segur si encara han de dependre de les transfarències de Madrid per executar-lo, perquè si amb una setmaneta han estat capaços de perdre un milió d'euros... Tot plegat està encara en el terreny de les expectatives però pot acabar essent un altre foc d'encenalls de la realpolitik.

Com que avui va de paradoxes, l'amic Joan Ballana ens convidava aquesta setmana a repassar les actes dels plens de l'anterior legislatura. No he hagut d'anar gaire lluny per trobar algunes perles del darrer ple de pressupost de la legislatura passada, com canvien les coses en poc temps...

....reconec que la meva formació matemàtica és bastant limitada, però sumes i restes, diguem-ne, encara hi arribem i les sumes i restes no diuen exactament, en relació al tema de personal, que ja en parlarem, no diuen exactament el que vostè diu que diuen, i com que jo crec que vostè i jo tenim les mateixes xifres al paper, no entenc gaire perquè vol fer passar el clau per la cabota i que quedi una sensació de què no hi ha un augment de capítol I, quan hi ha un augment molt substancial de capítol I.

...estem davant d’un capítol I clarament excessiu en relació al volum d’activitat a gestionar, que és especialment desproporcionat, i després hi entrarem en concret. A IMPE Vic: 769.000 € de capítol I, enfront dels 699.000 de l’any passat, ens sembla desproporcionat, ja ho era l’any passat, evidentment ho és més encara; estem parlant d’un creixement de l’11% del capítol I en aquest institut municipal. En general, en relació al capítol I, en relació als temes de personal, estem amb un creixement clarament mal aplicat.

Acta del ple de pressupost del 29/1/2007. Josep Burgay dirigint-se a l'exregidor Enric Castellnou. El pressupost del capitol de personal d'IMPE d'aquest any torna a pujar a 823.000 euros

....deixi’m que els hi digui que l’acord amb Esquerra Republicana, i aclareixo, perquè ningú s’enganyi, acord legítim, perquè els acords entre partits democràtics sempre són legítims, però és un acord que és susceptible de crítica política, perquè estem fent política. És un acord que ens resulta incomprensible, políticament incomprensible, políticament incomprensible des d’una perspectiva d’esquerres. Des del seu punt de vista ja entenc la funcionalitat d’aquest acord, però des d’un punt de vista d’esquerres, ens costa d’entendre. És un acord que, creiem, hauria tingut sentit a principi de legislatura i amb concrecions programàtiques, però sincerament, crec que si s’hagués fet així, hauria estat positiu per la ciutat que ho haguessin fet.

Acta del ple de pressupost del 29/1/2007. Josep Burgaya criticant el que mesos més tard practicaria....

Una ciutat que es pretengui educadora, no pot anar pel món amb un pressupost i amb una estructura educativa d’aquestes característiques. Les necessitats educatives especials que tenim requereixen d’un esforç un xic més gran del que es planteja. Per nosaltres, un dels grans dèficits en aquesta legislatura serà el fet que no s’hagi creat un institut municipal d’educació suficientment dotat, en el marc d’un pacte local per l’educació, tal i com els havíem proposat reiteradament en els exercicis 2004 i 2005.

Acta del ple de pressupost del 29/1/2007. Josep Burgaya defensa la creació d'un Institut Municipal d'Educació. 10 mesos més tard rebutja la moció d'ICV per la creació d'un Institut Municipal d'Educació.

Us deixo amb una magnífica canço d'en Joan Manuel Serrat...