La setmana passada va morir als 86 anys l´'ultim soldat del POUM, Miquel Adillón. Fill del carrer Sant Pere, ens va ensenyar l'altre cara de la ciutat de Vic. La ciutat popular dels anys 20 i 30 poc tenia que veure amb la Comarquinal de Llor o amb la vetusta capital de diòcesis. A molts ens va descobrir aquells carrers grisos i freds de la ciutat dels nostres avis, la ciutat de la gent humil i treballadora que va reflectir en un esplèndit llibre de memòria anomenat L'últim soldat del POUM.Aquest cap de setmana he tornat a agafar aquest llibre (que li tinc un especial carinyo)i l'he rellegit i he tornat a tenir aquells fabulosos 17 anys i reviscut tota l'efervecència revolucionària al cos. En Miquel era a l'any 36 un jove que com tots els joves de 17 anys volien ser herois.Aquell any els herois s'allistaven a la revolució per combatre el feixisme, i així és com el jove Miquel va lluitar el front i va significar-se en favor de la llibertat i el socialisme. Avui repasso la firma matussera d'en Miquel Adillón i el torno a recordar com un heroi.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada