la tàctica del cap repat

La carrera electoral pel 9 de març fa dies que comença escalfar-se. El darrer hit són els videoblocs, on els polítics exposen les seves idees, les seves vides privades i la seves maneres de perdre el temps davant d'una càmera... Aquest és un nou instrument de marketing polític on mana l'autobombo i té poc a veure amb les últimes novetats de participació i debat a la xarxa.

En Duran comença agressiu i sembla que no descansa ni per les setmanes del vatican business. Ser racista ja no està penalitzat i el famós video del democratacristià així ho posa de manifest.

El video vincula directament els simbols de la inseguretat i la delinquència amb l’immigrant, es tracta d’atacar aquells simbols que afecten més directament a la identitat de les persones (sobretot le smés dèbils) amb un missatge molt clar i xenòfob que diu: l'immigrant és la font dels nostres problemes.

Em sorprenen algunes imatges de l'anomenat video; un atracament a l'estil hollywod a l'Avinguda Països Catalans en plena ciutat de Vic, on un noi arrenca la bossa d'una vigatana des d'una moto en marxa !! Si algú ho ha vist alguna vegada en la realitat que m'avisi, perquè aquest video és més pròpi d'un suburbi de Barranquilla que de la Plana de Vic. Davant d'aquest panorama quina diferència hi ha entre votar Unió i PXC? Mal bestiar. El discurs d'aquesta dreta catalana cada cop em deixa més estorat! Sort que els votants del partit del Duran cabrien en un bar de poble, llàstima però que aquest poble sigui al costat de casa...

Per cert, l'adhesió a la Barcelona-Catalunya Film Comision per part de l'Ajuntament de Vic serveix per gravar aquestes xorrades??

Avui mateix, Duran s'ha reierat en el seu bloc:

M’estimo Catalunya, i sobretot les ciutadanes i els ciutadans catalans, entre els quals també compto tots els que han vingut de qualsevol part del món i accepten i defensen els nostres valors

*No hi ha res més perillós que un reaccionari disfressat de demòcrata.

Un individu de la tribu dels bons, d'en Duran és clar!

PD:
En un article del Victor Alexandre a l'e-noticies, ens explica com Eugeni Casanova en el seu llibre Viatge a les entranyes de la llengua, els antics companys d’institut de Duran, a la Llitera, recorden que ell era l’animador del Cara al sol entre les files de nois abans d’entrar a classe. El càrrec d’animador de l’himne de la Falange no era mai fruit d’un sorteig, sinó dels mèrits fets pels alumnes, i, en aquest apartat, Duran i Lleida era qui en feia més: “es passejava amb posat altiu entre els xiquets formats, controlava estretament els alumnes que pronunciessin totes les síl·labes de l’himne, denunciava els qui no s’esforçaven.