Companys l'obrerista

El passat dia 15 varem homenatjar president Companys als 72 anys de la seva mort en un acte unitari a Vic carregat de simbolisme. Personalment, m'agrada recordar el president més obrerista, el que va ser un activista, un lluitador, un dirigent d’associacions i moviments de protesta, un combatiu periodista abans d'iniciar la seva carrera política. En la primera etapa de la seva vida, Companys fou un compromès advocat d’obrers i pagesos. Era aquesta una opció conscient, però ben arriscada. Abans de l’any 1923 ja havia estat empresonat deu cops, i sempre per ordre governativa. Però no defallí : entre 1919 i 1923, entre detenció i detenció, participà en més de 100 mítings i va escriure dotzenes d’articles a la premsa política.

Lluís Companys es va integrar aviat en el nucli d’activistes progressistes que des de la segona dècada del segle arribaren a la conclusió que calia esmerçar tots els esforços en una tasca tan complexa com difícil: la de republicanitzar el catalanisme, és a dir, sostreure’l de l’excessiva influència de les orientacions conservadores, i la de polititzar i catalanitzar l’obrerisme, allunyant-lo de les influencies anticatalanistes o de les que predicaven la inhibició del treballadors davant el fet nacional.

És per això que vull recordar paper inestimable que va jugar el president companys per defensar el catalanisme popular i situar al mateix la nivell la lluita nacional amb la lluita social. En moments com els actuals cal recordar-lo i sense renuncies continuar lluitant per l'emancipació social i nacional.

Us deixo també dos poemes dedicats al president Companys. Un és de Pablo Neruda i l'altre de Josep Carner, ambós els he recollit d'un discurs de l'historiador Martí de Riquer en el 70e aniversari de la mort de Companys.

Tercera Residencia, de Pablo Neruda dedicats a Lluís Companys i al seu assassinat.
“Joven padre caído con la flor en el pecho,
con la flor en el pecho de la luz catalana,
con el clavel mojado de sangre inextinguible,
con la amapola viva sobre la luz quebrada,
tu frente ha recibido la eternidad del hombre,
entre los enterrados corazones de España”


“Lluís Companys” de Josep Carner
“Era el moment de les tenebres
quan llum no vèieu ni camí
i amagaven la cara els àngels
d’amargues menes de morir
Els grans Traïdors de la terra
varen lliurar-lo al més roí.
(...)
El van jutjar quatre fantasmes
de l’eterna Espanya dorment,
amb llurs espases de per riure
i llur orgull, boira en el vent.
Fins que un matí sent la porta:
heus ací la mort, president. “
(...)
Josep Carner: Lluís Companys Nova Era, Mèxic, 1944.