L'hipocamp vigatà

El passat mes de gener va servir perquè el ple municipal vigatà aprovés definitivament una moció per reconèixer al primer i últim alcalde republicà de la ciutat, Marià Serra i Badell. A més de reconèixer les víctimes dels bombardeig feixista sobre la ciutat de Vic dels anys 1938 i 1939. Això sí, després de quinze anys de demanar-ho. Hi ha coses que fan el tomb per esgotament quan haurien d'haver vençut per sentit comú ja fa molt de temps. Quinze anys després, la dreta vigatana accedeix a obrir la porta, encara que mínimament per reconèixer part de la història de la ciutat. La nostra, la de tots.

Això sí, no sense l'esmena habitual. El reconeixement ha de ser per les víctimes dels dos bàndols! Aquest és l'insolit pretext. El conservadorisme vigatà  acostuma a arrufar el nas quan cal fer memòria. Però em pot dir algú, de quin bàndol eren les víctimes civils que van patir el bombardeig indiscriminat per part de l'exèrcit feixista italià? Només entenc que eren víctimes innocents i que el seu record hauria de servir alhora per homenatjar a totes les víctimes de l'atrocitat de la guerra.

El que també sé segur, és que la ciutat, el consistori i altres estaments de la ciutat van estar 40 anys de dictadura homenatjant a les víctimes d'un bàndol i ignorant i menystenint les víctimes del feixisme. Però també en plena democràcia hi hagut exemples de record institucional de només una part de les víctimes. Aquí us en faig una selecció:

El novembre del 2007 el Bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova, va presidir a la Catedral de Vic una missa d'acció de gràcies en motiu de la beatificació de 24 fills de la diòcesi, que moriren màrtirs en la persecuciódels anys 30.
El Bisbe presideix una missa pels màrtirs de la guerra civil

L'any 2009, Xavier Solà, primer tinent d'alcalde va viatjar a Roma en representació de l'Ajuntament de Vic per la beatificació de 498 màrtirs de la guerra civil.   

El 2010, el regidor de CiU, Jaume Puig,  va substituir Xavier Solà en la presentació del llibre 'Los sicarios de la retaguardia (1936-1939) d'Isidre Cunill, on l'autor acusava falsament  a l'alcade Serra i Badell de ser el capdill de la milicia que va assassinar a diverses persones. Solà es va excusar dient que era a Madrid amb l'alcalde, però va deixar escrit el que volia dir perquè ho llegís Puig.  Podeu veure la notícia a EL9NOU (enllaç) i un apunt al bloc de l'Iñaki Escudero (enllaç).

Fins fa alguns mesos la magestuosa inscripció "Pge. General Mola" es mantenia ben viva al passatge Gaudí de la Calla. Veure notícia

I finalment, anem més enrrere encara. Concretament, a l'inici del franquisme. Aquest és el monument inaugurat el 7 de juliol del 1939 en honor als "caídos por diós y la pátria" y que va presidir durant un temps la plaça major de Vic. (Fotografia: LAVANGUARDIA).