La setmana passada una nombrosa delegació catalana va viatjar al Marroc. Montilla i Carod al capdavant i una seixantena d'empresaris amb interessos en aquest país. Catalunya necessita desplegar una política exterior propia, i el Marroc ha de jugar un paper fonemental d'aquesta. L'interessant article d'en Marc Vidal em fa reflexionar sobre la necessitat que Catalunya tingui una clara vocació mediterrania, però no només des d'una visió economicista. Catalunya actua en l’espai mediterrani a través del Govern autonòmic i també gràcies a les accions d’altres organismes públics i privats. S’ha passat d’una preocupació exclusiva per la vertebració del seu entorn proper (Arc Llatí) a una visió més àmplia que reserva una atenció especial envers països del sud i de l’est de la Mediterrània i molt especialment envers el Magreb. La immigració, els intercanvis econòmics o la voluntat d’adquirir un prestigi i una centralitat internacional són factors que han facilitat un major interès cap a aquesta àrea i que s’ha concretat en la posada en marxa d’instruments i d’accions diverses que han hagut d’adaptar-se a les limitacions del marc constitucional espanyol.
El nou Estatut de Catalunya del 2006 es preveu la representació oficial de Catalunya en un context que fa possible no entrar en contradicció amb el marc legal espanyol i no posar en perill la coherència de la política exterior espanyola.
L’acció exterior de Catalunya en els darrers anys ha estat marcada per una paradiplomàcia positiva, amb elements de cooperació amb els organisme internacionals i aportant un valor afegit a la política exterior europea. Això no significa que l’acció exterior catalana hagi de tenir un perfil baix i secundari. El contrari, ha de buscar els elements i els valors propis des de la identitat cultural com a nació, i des dels objectius de la política domèstica catalana. A partir d’aquí, Catalunya pot traçar una acció exterior alternativa i autònoma a la de l’estat central. La principal dificultat que Catalunya presenta pel seu reconeixement internacional és l’asimetria de les relacions amb els tercers actors. Per tal de suplir aquestes desavantatges, l’acció exterior catalana s’ha de centrar en aprofundir en aquelles low policies que li permetin treballar en accions concretes en els països d’origen i, sobretot buscar de suplir el pes de les relacions bilaterals a gran escala amb una relació directa en les societats civils d’aquells països on Catalunya vol ser present.
Un dels actius més importants per a la internacionalització de Catalunya és el Mediterrani, i l’acció exterior catalana li ha de guardar un paper privilegiat, per la seva projecció exterior. En aquest sentit, el govern de la Generalitat a ha d’explotar més la dimensió cultural i identitaria mediterrània dels catalans, per tal de que ens pugui permetre aproximar-nos als nostres pobles veïns des d’un fons històric i cultural comú. Per tant, Catalunya ha de treballar per aproximar la seva realitat als països del sud del Mediterrani sense oblidar aquells elements que el connecten amb Europa i que li poden donar un plus en la seva projecció exterior, com són l’Arc Llatí o l’Euroregió Pirineu – Mediterrani.
En aquest sentit el Marroc ha de ser una prioritat de l’agenda exterior catalana. Pel seu pes social i migratori al nostre país, per la seva importància econòmica en les inversions catalanes i sobretot pels objectius de codesenvolupament que les dues regions aspiren. Per tant, si volem ser identificats al Marroc com un país amb una clara vocació mediterrània i com una força econòmica i cultural europea que no oblida els seus veïns del sud, hem de marcar un discurs propi de la resta d’estats europeus en la fi de ser reconeguts com un actor internacional autònom. Seria un error pensar que la sola presència en el territori ens permetrà arribar al reconeixement internacional. Qualsevol presència a l’exterior, i més al Marroc, ha d’anar acompanyada d’unes actuacions i un treball en el terreny cultural, polític i social per impregnar el fet diferencial català en la societat civil marroquina i generar a la vegada processos democratitzadors en el teixit social marroquí.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada