Res a perdre

Ara ja és tard i escolto una cançó d'en Roger Mas que em convida a fer un "stop" i buscar el recer cap el blog. A cobert de la pantalla, cerco una mica de llum entre la nit i un recer segur de la pluja informativa, i de totes les noses de dins del cos. Em pregunto d'on prové aquest malestar, de la remor de l'aigua?

Tinc dotzenes de raons per saber que les coses no van bé. Mentres uns es berenen la crisis, d'altres juguen a desmuntar canonades, i de pas tot un discurs polític. Potser que en els governs de coalició les minories s'obliguin a un sacrifici major, però fins a quin punt això pot posar en dubte un projecte o un ideari polític?

A mí, no m'ha agradat mai ni obri ni tancar les portes a ningú. Una mirada esperençada em diu que és l'hora d'obrir finestres, de deixar que l'aire corri per tota la casa, i que la noVa alenada d'aire fresc ens torni a la mateixa lluita de sempre.

Us deixo amb les lletres de la cançó d'aquest magnífic cantautor solsoní,

"Són ja uns pocs dies que hem gicat d'esperar.

De l'expectació ens resta la impossibilitat d'alçar-nos a cap hora.

Un malestar profund i subtil se'ns passeja les entranyes com un corredor de fons humil que no busca grans victòries.

Mentrestant, naltres ens esperem a fora, fent veure que no passa res, amb aquell optimisme malaltís que ens fa conformar-nos amb la meitat de nosaltres.

I així, d'esquena a una intuïda meitat de nosaltres, passem els dies sens intuir la dimensió d'aquella meitat que ni en somnis no comprenem.

Abans haguéssim volgut conèixer, arribar al fons, lluitar per la veritat absoluta. Ara tan sols ens sobrevivim.
Les grans paraules ens buiden i ens cansa la ignorància"