Moltes vegades els polítics i els arquitectes s'entesten en percebre l'espai públic des d'una òptica exclusivament urbanística. Tanmateix, si ens remuntem a l'origen conceptual del terme "espai públic" veurem com els clàssics l'entenien com l'esfera pública de la ciutat, l'espai de lliure accés de totes les persones, on tots i cada un dels individus eren considerats "iguals". Gran mentida, els estrangers i els esclaus mai tingueren cap dret polític. La democràcia no era pas per a ells i l' àgora tampoc. Heus ací que el concepte ens ha arribat als nostres dies en forma de parcs inòspids i barris desèrtics, i que es contradiuen amb aquella idea de l'espai públic propietat de la ciutadania i de la llibertat. Aquests nous espais públics sense públic, rebutjats per la ciutadania, demostren el predomini de l'espai públic com a lloc de trànsit i de pas, i no com espais de permanència i socialització. Els últims anys, l'augment del nivell adquisitiu de les classes mitjanes ha provocat paulatinament la seva clausura en els espais domèstics i en els espais de consum privat. El nostre capital social és feble, i les autoritats en restringeixen la seva activitat pública cada cop que es manifesta amb excessiva naturalitat sobre l'espai públic. Cada dia és més difícil veure fogueres per Sant Joan o parades per Sant Jordi o la canalla jugant al carrer...
L'altre dia una persona se'm va acostar per denúnciar-me una evidència. Tots els transeunts que en aquell moment hi havia en una plaça d'un barri de Vic semblaven d'origen immigrant. "Fixa't són tots de fora, quina vergonya !". No vaig entrar a valorar el grau d'estupidesa humana d'aquest individú, però si que em va servir per reconèixer l'ús intensiu que fan els immigrants sobre l'espai públic i com aquest és radicalment diferent a l'ús que en fa la majoria de la població. Els espais públics són llocs d'estança, de comunicació i lleure per molts immigrants, en canvi el fet de disfrutar dels espais és un fet cada cop menys palpable en el conjunt dels ciutadans. Aprendre d'ells i valorar el nostre entorn seria una bona lliço per recuperar l'espai públic com a recurs de la ciutat que cada dia tenim més i més oblidat.
Les places dures, inaccessibles i sense ombres són una lacra de "l'arquitectura de la por". Un bon exemple són els conflictes que pateixen els captaires en aquests nous entorns urbans tant desnaturalitzats, la nostra ciutat tampoc se'n escapa. Us deixo un interessant reportatge gràfic anomenat Le Repos du Fakir que reflecteix aquesta situació de conflicte.
Per cert, ja que hem entrat en aquest tema, no em puc estar de denúnciar l'Ordenança Municipal de bon govern, civisme, bons costums i convivència ciutadana aprovada el juliol del 2006 en què no tant sols es prohibeix la mendicitat sinó que a més a més se'n fa un tracte excessivament denigrant.
3 comentarios:
Tens raó Arnau. Pel que fa a VIC , els exemples són múltiples: el passeig , la zona del carrer de l'escola de música o la plaça davant de la catedral són un excel.lent momument al formigó i allunya al ciutadà de qualsevol vincle integrador amb el paissatge de la ciutat.
Tot plegat, gris , molt gris...
Tens raó, Arnau. Només un comentari que no va relacionat amb el tema de fons del teu escrit: el silenci davant el comentari estúpid/racista del que et va fer veure que tots els que eren al parc eren immigrants. Fa molta, molta mandra afrontar el debat una vegada i una altra, i una altra. Fer pedagogia una i una altra vegada perquè l'altre, al final, acabi considerant, sense dir-t'ho, que l'imbècil ets tu. Però no sé si hauríem de fer-nos primer pedagogia entre nosaltres: no callar mai, no abaixar mai la guàrdia, i per estúpid que sigui el comentari, per inútil que ens sembli que serà el nostre advertiment que si tots els usuaris del parc són immigrants deu ser per alguna cosa, que i què que siguin tots immigrants?!, continuar fent pedagogia. Al cap i a la fi, tots som persones humanes i se'ns suposa a tots una mínima capacitat de raonament. Fins i tot als que semblaria que no, que són estúpids de naixement i així moriran. Bon dilluns.
A les noves urbanitzacions de Vic (Sant Llàtzer, el Nadal...) els hi manca una planificació d'usos important. Així ho remarcaven algún dels seminaris dels suposats experts del POUM. Pel meu entendre existeix un excessiu ús residencial i poqíssima diversitat. Per l'altre banda, una concepció dels espais públics molt homgenis i molt molt aburrits... Ara bé tinc poquíssima confiança que la tropa del consistori faci cas a les aportacions d'aquests suposats experts. Ja ho va dir l'alcalde l'altre dia, "l'avanç pla ha marcat les línies estratègiques, ara ens toca arremengar-nos" (quina por!)
Per cert, algú s'enrecordarà algún dia del famós projecte del Parc del Turons? Els del DECATHLON diría que no.
Tens raó Josep. Estic totalment a favor de la didàctica en la vida política. De fet,sempre m'he fet un fart de defensar la igualtat de drets i deures de tothom, i el que em sap més greu, masses vegades entre els fills de la classe treballadora, que amb els anys i les bambes nike no s'enrecorden d'on provénen els seus pares. En aquest cas l'omissió no és per indiferència.
Gràcies pel vostre activisme blocaire.
Publica un comentari a l'entrada