En Danjuma m'explica que el seu nom significa "divendres". Curiosament, les famílies dels països de l'Àfrica Occidental bategen els seus fills amb el dia de la setmana en què veuen la llum. M'imagino com ha de ser trobar-se amb el sr. dilluns o comprar a can dijous pels carrers d'Accra. Sembla que la raó l'hem de buscar en els astres i en el significat de les seves posicions al llarg dels dies de la setmana. De fet, hauré de repassar el calendari per saber quin dia de la setmana vaig nèixer.
Aquesta setmana s'inicià amb l'encesa dels 36 llums que il·luminen les testes dels 21 prohoms vigatans a la sala de Plens. Com acostumo, arribo a la meitat del plenari amb el peix ja mig venut. El govern torna caminar amb peus de fang. L'obra de govern aporta elements ideològicament irreconcil·liables i algunes propostes interessants que poden i haurien de ser dialogades. Però com ja és costum, la respostes del govern es tradueixen amb gracietes impròpies d'un tinent d'alcaldia, i l'arrogància a raig del senyor Burgaya. En Xavier no es deixa trepitjar. No vols caldo: doncs dues tasses.
Per cert, molt interessant l'apunt de l'Iñaki Escudero on ens compara la seva experiència com a pare que porta els fills a una escola bressol privada, amb l'oferta o "engany" que fa la ciutat de Vic en les quotes de les llars d'infants públiques.
Un ple tens i una setmana intensa. Més enllà d'això, la setmana ha succeit asedagada d'aigua, amb nou servei d'urgències, amb un nou president i un nou govern racista , un Barça de champions i una torxa olímpica que no tira, qui sap també si ens trobarem el retorn d'il Cavaliere ( a Vic no cal, ja el tenim)
Ara miro a la finestra, i la pluja cau com un bàlsam. Tot i això, la setmana que ve més emoció encara (viatge a l'Ebre inclós) i un nou projecte engrescador. Ara tot està encara en el terreny de les expectatives. Haurem d'esperar.
* La Foto: típic nen maoista vigatàdels anys 30. A Vic, amb Stallin vivíem millor!
*Us deixo amb una oportuna cançó de Jiovanotti... (esperèm que dongui força a l'Arcobaleno aquest diumenge).
Per cert, molt interessant l'apunt de l'Iñaki Escudero on ens compara la seva experiència com a pare que porta els fills a una escola bressol privada, amb l'oferta o "engany" que fa la ciutat de Vic en les quotes de les llars d'infants públiques.
Un ple tens i una setmana intensa. Més enllà d'això, la setmana ha succeit asedagada d'aigua, amb nou servei d'urgències, amb un nou president i un nou govern racista , un Barça de champions i una torxa olímpica que no tira, qui sap també si ens trobarem el retorn d'il Cavaliere ( a Vic no cal, ja el tenim)
Ara miro a la finestra, i la pluja cau com un bàlsam. Tot i això, la setmana que ve més emoció encara (viatge a l'Ebre inclós) i un nou projecte engrescador. Ara tot està encara en el terreny de les expectatives. Haurem d'esperar.
* La Foto: típic nen maoista vigatàdels anys 30. A Vic, amb Stallin vivíem millor!
*Us deixo amb una oportuna cançó de Jiovanotti... (esperèm que dongui força a l'Arcobaleno aquest diumenge).
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada