....i no està en venda perquè a dia d'avui no pot estar-ho. No cal ser jurista especialitzat, ni tampoc aprenent de jurista, jo no pretenc ser ni una cosa ni l'altre, però és fàcil conèixer per a qualsevol que els béns de domini públic són inalienables, i per tant l'administració no els pot vendre així com així. Per considerar que un bé de domini públic com Casa Comella ha estat adjudicat és necessari que el Ple aprovi la prèvia desafectació de l'immoble, i això a dia d'avui no s’ha produït, perquè precisament el Ple Municipal del dia 7 de novembre no hi va donar suport.
Més enllà de que el secretari no avises al govern de la majoria necessària per l'aprovació de la desafectació, aquí hi hagut un error rere un altre error, des del meu punt de vista força greu. Mai s'hauria d'haver procedit a l'alineació de la finca si no existia una desafectació prèvia d'aquesta. El que no es pot fer és iniciar un procediment de venda d'un bé que a dia d'avui és de domini públic i que per tant no és "vendible". Això és com si l'Estat es dediqués a vendre les platges del litoral, o com si la Generalitat es vengués el Palau de la Generalitat....no es pot posar el carro davant dels bous, és una qüestió de procediment, i en dret aquest és un principi més que sagrat.
Dit això, si l'adjudicació definitiva es produeix sense la desafectació necessària haurem de considerar que aquesta és nul·la de ple dret. Des del meu humil punt de vista, si el què es vol és procedir correctament, caldria fer dos passes enrere, per declarar desert el concurs i tornar iniciar de nou el procediment, en el cas imprescindible, de que algun dia s'aconsegueixi aprovar la desafectació...
PS. En el següent post intentaré explicar el per què penso que no s'hauria de vendre Casa Comella, aquesta vegada parlant des d'un punt de vista polític.
Fotografia: Guibix Panoramio
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada