Desnonem els bancs

Són les dotze llargues i encara estic davant de l'ordinador. Demà serà un altre dia de feina amb més reunions i més activitat. Aquestes hores de la nit  i encara estic pensant en la reunió d'avui de la Comissió d'Habitatge del Consell de la Ciutat sobre la greu situació dels desnonaments.

Són molts els afectats i les famílies que a casa nostra estan patint de valent i que es veuen condemnats per un marcat hipotecari que els condemna a mal viure sense casa i endeutats fins el coll. Mentrestant, els bancs i caixes no només no han pagat cap factura pel desastre causat, sinó que han rebut ajuts de l’administració sense cap contrapartida. Han rebut, per tant, ajuts de tots nosaltres via impostos. Han rebut ajuts de la gent que ells mateixos han contribuït a deixar sense llar, sense feina, endeutats i sense expectatives. Persones que paguen doblement o triplement la crisi. Perquè han perdut la feina, perquè han perdut el seu habitatge i els estalvis que ja hi havien destinat, i perquè s’han de fer càrrec d’un deute, fins i tot després d’haver perdut el pis.


Vull evidenciar també l'interés de la gent, de les entitats, de la Plataforma d'un Habitatge Digne i dels particulars, per aproximar-se a a les necessitats dels més desafavorits en un tema com el dels desnonaments. Avui la sala era plena. Aquest és un bon símptoma, la presència d'una xarxa social potent que respon i que vol respondre, i que està ametent a les necessitats dels seus veïns i veïnes. Aquesta realitat injusta i insòlita (en cap altre país d'Europa existeix un sistema hipotecari com l'espanyol) vol ser escapçada per alguns grups parlamentaris que avui eren a la reunió (ICV i ERC) amb propostes per modificar el sistema hipotecari i incorporar la figura dació per pagament per saldar els deutes hipotecaris amb el retorn de l'habitatge. Tant Salvador Milà com en Pere Aragonés han explicat les bondats d'ambdues iniciatives, però caldrà un major suport social i una gran movilització al carrer per començar moure alguna cosa. 


Des dels municipis també caldrà un major esforç per aproximar-nos aquesta dura realitat, l'Ajuntament sol pot fer-hi  ben poca cosa,  posar tots els instruments sobre la taula per mediar i ampliar el suport a totes aquestes famílies però és imprescindible potenciar i on calgui refer les xarxes socials que generen solidaritat i compromís comunitari, assegurar cohesió social perquè la gent que ho necessiti pugui refer la seva vida, truncada per les hipoteques i la precarietat.