Ni Osona ni Catalunya necessiten una altra infraestructura viària que és aliena a la mobilitat sostenible i gens respectuosa amb els valors ambientals del territori. Sembla que ara, fins i tot des d’Osona, tant socialistes com convergents, amb un clar afany electoralista, se sumen a un projecte sense “solta ni volta” i que el govern espanyol vol imposar a corre-cuita passant per sobre de la normativa ambiental i, sobretot, sense escoltar totes les veus dels territoris afectats.
La millora de la mobilitat d’Osona no passa per hipotecar d’altres comarques amb més infraestructures faraòniques; tots els estudis demostren que no per fer més autovies s’eliminen les retencions viàries que ocasiona diàriament l’elevada circulació de vehicles privats. L’aposta de futur i que realment aportarà una solució sostenible a la mobilitat de la comarca en relació amb la capital del país, passa necessàriament per reforçar el sistema de transport col·lectiu i, especialment, la xarxa ferroviària. Osona necessita un transport ferroviari de qualitat i modern, que doni resposta a les necessitats de desplaçament a Barcelona de forma ràpida i eficient, millorant el temps de recorregut i la freqüència de trens, però també millorant la interconnexió interna dels municipis de la comarca, posant fil a l’agulla definitivament al projecte de Metro Comarcal. Aquestes són actuacions concretes i factibles a curt i mitjà termini, que no necessiten d’una inversió extraordinària i desorbitada, com sí que necessita el projecte del Quart Cinturó. En un context com l’actual, cal mantenir aquelles actuacions prioritàries i de major rendibilitat econòmica i social. No és comprensible que el govern espanyol, que no respecta l'avaluació ambiental, imposi un Quart Cinturó i en canvi posposi inversions en infraestructura ferroviària. Si el govern central té l’interès electoralista de projectar obra pública a Catalunya, pot començar pel desdoblament de la línia fèrria de Vic, un projecte que sí que gaudeix de total consens del territori. Alhora, ens hauríem de preguntar perquè alguns candidats osonencs s’abracen a projectes que no beneficiaran a la comarca i no prefereixen abans el necessari desdoblament de la línia del tren. El model d’infraestructures dels partits majoritaris no només expressa insensibilitat ambiental, sinó una manca de perspectiva econòmica i d'un model que ens fa més dependents del ciment i que no mostra la voluntat per resoldre els múltiples problemes que afecten el dia a dia a la mobilitat a la nostra comarca.
Paradoxalment, avui els mateixos que insisteixen amb els greuges de pertànyer a l’estat espanyol, mantenen un silenci còmplice davant la imposició del Quart Cinturó per part del Ministeri de Foment. Semblaria assenyat, que un país que per fi ha planificat el territori i les infraestructures, amb un nou model per al seu desenvolupament, faci respectar els compromisos i els acords catalans amb la seva ciutadania, i reclami les competències i els recursos pressupostats per aquesta via a l’Estat espanyol. Precisament, no per fer més viaductes, sinó per posar l'accent en la millora del transport públic, la xarxa ferroviària i la millora de la xarxa viària existent.
Perquè la solució dels problemes de mobilitat del país i la comarca no es completarà sense oferir alternatives col·lectives al vehicle privat i evitant una major destrucció del territori. És responsabilitat de tots nosaltres, dels ciutadans, que, pobles i ciutats, territoris i paisatges, ens serveixin i es mantinguin útils, integrant els canvis que el devenir els ha de portar, però segur que no s’han de traduir en malmetre el seu valor ecològic i social.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada