Vic, laboratori cultural

M'agrada el MMVV. És un mercat, sí, per programadors, discogràfiques i gent del sector musical... però  mai ha respost a les demandes mercantilistes de la música comercial i en canvi cada any es converteix en la plataforma ideal per conquistar nous públics, amb músics i nous creadors de primaríssima qualitat esdevenint, així, un espai de referència per l'ecosistema musical del país. Aquesta edició tampoc ha estat una excepció. Una programació diversa i arriscada, combinada amb els escenaris improvisats pel Centre han tornat a deixar un gran ambient i un molt bon regust de boca a tots aquells que l'hem pogut disfrutar.


Enguany també estrenàvem l'Atlàntida. És un equipament cabdal per entendre la capitalitat cultural de la ciutat, que hem d'aprofitar al màxim, no sols per projectar culturalment Vic, sinó com el resultat d'una "necessitat col·lectiva" de la gent de la ciutat, de les seves entitats i del seu teixit social i cultural. És un gran escenari per a grans esdeveniments, ha quedat sobradament demostrat. Ara toca generar noves oportunitats artístiques i culturals (locals) i garantir que la ciutadania se'l faci seu. Un espai obert capaç d’interaccionar, de donar cabuda a les activitats de les entitats i als creadors locals. En definitiva, revestir-lo de la quotidianitat, del dia a dia del batec cultural de la ciutat, només així l'Atlàntida esdevindrà imprescindible.

Projecte V.I.C.(Viber d’Investigació i Creació). Aquesta setmana també s'inicia el curs del Centre d'Osona d  l'Institut del Teatre amb l'obra Novecento i, amb un nou projecte de suport als nous creadors teatrals. Aquest any el Centre de Vic esdevindrà  un espai de residència per a la creació i recerca de les arts escèniques i donarà suport als projectes de graduats de les escoles superiors de l’Institut del Teatre. Una veritable incubadora artística que promourà la formació de companyies, la interrelació dels graduats de les diferents escoles, la  creació, la recerca, però també l'assessorament, orientació i ajudes a la creació d'empresa i a la gestió d'un espectacle a fi de generar noves ocupacions en el món de les arts escèniques.Una aposta engrescadora que, amb un bon treball, podria convertir-se  en una pedrera de creadors i un camp de valors per a noves produccions escèniques, això sí, amb  D.O. d'Osona. 

*Fotografia: Reynald Colom, merescut guanyador del premi Puig-Porret d'enguany.

 

Flickr Photostream

Twitter Updates

Meet The Author

  • RSS
  • Facebook
  • Twitter