Reflexions postelectorals

Recupero l'activitat blocaire després de la contesa electoral del passat diumenge. Fins llavors encara no havia ni blocat ni piulat gaire. No era ni per falta de ganes ni per poques opinions. Anem al gra. La satisfacció pels nostres resultats, després d'una campanya lapidària contra el Govern d'Entesa però sobretot contra els valors de l'esquerra, no amaguen una gran decepció per l'arribada de la fi d'un cicle. Uns anys dels quals hem participat activament i que ha servit per transformar el país. Hem fet una gran feina, de ben segur que amb el temps i el contrast del què ens espera es posarà en valor les polítiques d'esquerres i ecologistes que hem impulsat. Ens hem de sentir orgullosos.


Evidentment però, ha estat una desfeta en tota regla per les forces del govern tripartit. Alguns amb resultats més devastadors que d'altres. Precisament, qui ha patit un major terrabastall han estat aquells que, a les primeres de canvi, i amb l'arribada de la remor de precampanya es van afanyar a desdir-se de la coalició governant, i renagant d'algunes de les polítiques dels socis. Si això hi afegim 15 dies amb una campanya plena d'actituds i vídeos frívols i excessius moviments erràtics que han desorientant l'electorat d'esquerres. 


La dreta ha guanyat a tot Catalunya, però també i especialment a Osona, cosa que ens ha de fer reflexionar doblement. Ser el niu de moviments i partits populistes com PXC o Solidaritat també m'enutja, i em fa evident que el context polític comarcal contínua anclat en un posit excessivament conservador i un electorat amb una gran volatilitat. En el debat nacional, que ha marcat el context electoral de la comarca, el darrer en arribar sempre és més genuí, més antipolític i menys exposat a les crítques. Si hi afegeixes unes dosis de populisme i la fama del candidat Joan Laporta et pot sorgir un experiment amb més o menys diputats, però que en canvi, se'm fa més difícil imaginar una majoria social independentista al marge d'ERC. Caldrà mantenir-nos a l'expectativa.


CiU ha guanyat per declinació (tal i com apunta l'Enric Juliana) per la suma de diferents sector de la població com una suma de suports amb orígens idològics diversos (fins i tot CiU ha guanyat al Baix Llobregat!). Un suport electoral però, que ja no té res a veure amb les majories dels governs Pujol, com un castell de sorra s'ha construit amb cura, i amb una travessia pel desert de 7 anys, però que en cavi fàcilment pot ser debastat per una forta i nova onada. Auguro que la crisi econòmica provocarà vents i maregasa, i a la platja cada dia hi queda menys sorra.


Felicito als guanyadors i desitjo que tothom aprengui dels errors i que ningú es cregui amb més poder del que les urnes li han donat.