ple de "carajillo"

L'aprovació de l'Avanç Pla d'Ordenació Urbanística de la ciutat de Vic mereixia un tractament més digne que l'esperpèntic ple de la setmana passada. M'he estalviat de comentar-lo, primer per falta de temps, i segon per falta de ganes de repassar un ple consistorial farragós i solemnement pesat. Tot i això, encara veig com els amics Iñaki i Joan aconsegueix en unes cròniques realment lluides diagnosticar els mals que molts evidenciem cada mes, en un ple que comença a tenir un historial clínic massa carregat.

El govern municipal arrossega una etiqueta de manca de transparència sistemàtica, una arrogància perpetua, que poc a poc es contagia entre els tinents d'alcadia i altre membres del govern, i el que és més preocupant, un poc sentit democràtic de la política municipal que fa que el ple sigui cada dia una institució més indigne. La perversió també arriba entre les files de l'oposició. Concretament, la PXC fa un abús persistent de la democràcia municipal, amb interpel·lacions constants al govern que van des del rídicul més recalcitrant fins a l'absurditat més remota, això sí, sempre recollint un missatge purament xenòfob. La matinal del ple ens depara mensualment un espectacle penós més propi d'una taverna que no d'una institució democràtica.

Des d'un grup com ICV EUiA que intentem construir un discurs d'oposició ferm, però amb una alternativa política per la ciuat treballar en un context on no es genera el debat d'idees necessari resulta empobridor per la ciutat i força desanimador per nosaltres mateixos. Més difícil encara si la nostra única representació pública municipal es veu silenciada per un alcalde que impedeix que l'oposició presenti cap de les mocions proposades. Redera de cada proposta, moció o preguta (almenys les nostres ) del nostre grup municipal, tenen un treball i un esforç prèvi tan legítim com les propostes del govern, i per tant han de tenir el mateix dret de ser votades en el ple, negar això és deslluir el fet democràtic. Aquesta poca habilitat premeditada de l'alcalde per serenar els ànims, dialogar i negociar amb l'oposicó, sumat al patetisme del ple, generen una desafacció cap als problemes de la ciutat cada cop més gran entre els nostre conciutadans, i un despreci cap a la classe política municipal cada cop més enorme.