Quan fa quatre anys en el moment en què es va nomenar cap de llista per a les generals de 2004 les expectatives per a ICV eren simplement integrar-se al Grup Mixt en un context amb nova majoria absoluta del PP. En canvi, el fet que acabés guanyant el PSOE, que ICV acabés finalment formant grup conjunt amb IU, i que el nou govern necessités del seu suport va fer que, de sobte, en Joan esdevingués no només un diputat jove i novell que anava a Madrid a preparar-se, sinó que es convertís en portaveu d'un dels Grups amb més influència i pes dins la Cambra Baixa, amb tota la responsabilitat i el pes que aquest fet comporta.Quatre anys més tard, en Joan Herrera ha demostrat solvència contrastada en la seva experiència al Congrès dels diputats liderant el projecte de l'esquerra ecologista d'aquest país a la resta d'Espanya i encapçalat moltes vegades el grup parlamentari d'IU-ICV. Són ja fomosos els seus enfrontament amb la ministre Àlvarez defensant el servei de rodalies de Catalunya i a pesar d'aquest fet, en Joan ha demostrat una gran capacitat de treball per seguir defensant eels interessos d'ICV a Madrid. Em sento especialment orgullós del treball que ha fet en Joan aquests darrers anys. És d'aquelles persones que generen empatia i pròximitat amb la gent i que lluny de grans discursos sap engrescar al personal amb poques paraules sense demagògies barates i sense deixar de ser fidel als seus principis.
Ningú dubte de la seva capacitat per dirgir el partit a Madrid, però encara tinc menys dubtes per postular-lo més aviat que tard com el dirigent de la renovació generacional que ICV necessitarà en els pròxims anys. Ja va ser ell, des de Joves d'Esquerra Verda, qui va fer la renovació necessària l'any 1998 per dirigir el partit cap a l'ecosocialisme. Ara, vuit anys més tard és el candidat per afrontar el futur i el present del nostre partit. Jo el 9 de Març ho tindré més que clar.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada