Sobre l'organització i l'estratègia territorial de les comarques interiors de Catalunya, i el paper que en aquest cas ha de jugar la ciutat de Vic en el si d'aquest territori ja se n'ha escrit i parlat molt, sobretot a l'anterior mandat, i de moment, tot sembla estar encara en el terreny de les expectatives. Unes expectatives no gaire positives per la ciutat de Vic, sigui dit de pas, perquè la crisi econòmica i les mesures recentralitzadores de l'estat espanyol tampoc conviden a albirar un reconeixement a les legítimes aspiracions de Vic per capitalitzar l'estratègia territorial d'aquestes comarques.
Tot i els intents de l'alcalde per obtenir un major reconeixement territorial de la ciutat, aquests intents moltes vegades han estat en va, primer per una franca posició d'inferioritat de la ciutat respecte d'altres capitals, encara que alguns vulguin negar-ho, i després, perquè el fonaments de la seva estratègia han estat fràgils i erràtics. Des de Puigcerdà fins a Igualada passant per Olot. L'estratègia de l'alcalde si alguna cosa li ha mancat és coherència. I si alguna cosa m'ha recordat moltes vegades és aquella escena del conte de "Alícia al país de les Meravelles", quan la protagonista està perduda, es troba en una bifurcació de quatre camins, ella no sap quin prendre i de sobte apareix un conill, al qual li pregunta quin camí prendre. I el conill li respon: Si no saps cap on vas, pren qualsevol camí que et portarà a algun lloc. És així com moltes vegades la ciutat de Vic s'ha embolicat en un discurs territorial sense saber cap on anar, i on l'alcalde ha tingut la temptació d'aparèixer a qualsevol lloc, sense ordre ni sentit, fins el punt d'aportar i protagonitzar escenes i fotografies per l'hemeroteca, que en realitat no han servit per res. Un cas paradigmàtic va ser el famós pacte del setrill amb l'alcalde Camprubí, de Manresa. Com sempre varem tornar confondre l'oli amb el vinagre.
El darrer embolic protagonitzat per l'alcalde, i que no és menor, és la voluntat de l'equip de govern de Vic de situar un Cicle Formatiu com el d'Elaboració de Productes Alimentaris a la ciutat d'Olot. Sembla paradoxal, primer per l'alarmant situació d'atur juvenil que pateix la comarca, segon per la demanda històrica per part dels sindicats i empresaris de la comarca i per les evidents necessitats formatives que existeixen en un sector, que agradi o no, és un dels més productius a la comarca. Però és més paradoxal encara que el propi alcalde i el govern de Vic reclamin que aquests serveis formatius s'ofereixin de forma exclusivament privada a Olot i no a la capital d'Osona. Amb tots els costos de finançament d'una formació privada i de transport que comportarà pels alumnes de la comarca que hi vulguin accedir quan el mateix Departament d'Ensenyament ja havia donat el vist-i-plau perquè a partir del 2013 aquests estudis s'imparteixin en un institut públic de Vic.
La proposta de l'alcalde dinamita l'estratègia seguida durant mesos pels diferents agents socials i econòmics, perjudica el sector alimentari de la comarca, allunyant els serveis formatius dels sectors productius, i persegueix única i exclusivament la privatització d'uns serveis formatius públics, satisfer les pretensions d'Olot i intentar eixugar els problemes financers de la UVIC. Ens haurem de preguntar a aquestes alçades si és avui la Universitat de Vic qui s'ha de dedicar a plantejar apostes "privatitzadores" d'estudis professionals impropis del model universitari, quan la comarca ja compta amb centres públics de formació professional que tenen una llarga trajectòria i capaços d'entomar perfectament aquests estudis.
Podem convertir la UVIC en moneda de canvi per tot, fins i tot per renunciar al nostre model universitari o al model desenvolupament de comarca? Tot en ares d'una pressuposada estratègia de l'alcalde que a dia d'avui no ens ha portat enlloc. Des del nostre punt de vista, aquest és un preu massa alt per tantes ocurrències polítiques nefastes. I d'aquí la nostra preocupació, la d'una ciutat com Vic, més orfe d'alcalde i de lideratge que mai, amb un govern que camina sense nord i amb el pas canviat, i que alguns aprofiten per retallar, privatitzar i reduir els serveis públics en contra dels interessos de la majoria de vigatans i vigatanes. Per això al proper Ple Municipal presentarem una moció per tal de exigir que la formació professional sigui pública i s'ubiqui a Vic, perquè per nosaltres, la gent d'ICV-EUiA no hi ha res més important que treballar per a la nostra ciutat i defensar els interessos dels nostres conciutadans.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada