Com tot, la política local torna a la seva quotidianitat després de la festivitat de Pasqua, amb la sensació que ni ous ni caremelles s'han paït gaire bé en el si del govern municipal i que, a simple vista, qualsevol podria pensar que avui alguns regidors tenien el cos present al Ple Municipal i la ment situada en d'altres mons. Alguns ni cos ni ànima. Les properes eleccions són d'aquí a14 mesos i sembla que a alguns els hi vinguin presses d'última hora per omplir una motxilla massa lleugera a hores d'ara ja difícil de justificar. Pronostico un any plegat de publicitat i venda per catàleg.
A més, aquesta setmana la polícia municipal, els grups de teatre, els caramellaires i el Ministeri de Treball i Immigració s'han posat d'acord per fer la guitza al govern vigatà. O almenys aquesta deu ser la versió del govern després de presenciar unes setmanes de protestes laborals, de vodevils i caramelles enverinades i de tensions institucionals.
El govern topa amb unes realitats que avui li semblen noves; perplexos, no entenen la crítica ni el descontentament ni l'allunyament de la ciutadania, com si la plebs no comprengués el mèrit dels seus il·lustrats governants. Avui el tripartit vigatà viu reclòs en un projecte finiquitat que aguantarà a la deriva per conveniència i que, llastimosament, haurà servit perquè el cap de l'oposició s'hagi llaurat un futur polític a expenses dels mateixos que un dia van conjurar-se per convertir-lo en una anècdota.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada