Cecília

Cecília Malmström va nèixer l'any 68 a la ciutat sueca de d'Estocolm, va estudiar literatura i va passar dos anys de la seva vida universitària a Barcelona on va escriure la seva tesi doctoral sobre el nacionalisme català. El passat dijous l'actual Comissària d'Interior de la UE va dir aixó: "La Comissió Europea no s'ha de pronunciar en el debat del padró".

Aquest és un cas evident de comunicació fallida. I més, si tenim en compte que la comissària Malmström va tardar pocs dies a mostrar, compungida, el seu malestar per la manipulació que havien sofert les seves pròpies paraules en la resposta a l'Eurodiputat Ramon Tremosa sobre les persones en situació irregular a l'estat espanyol. Símptoma evident que les seves paraules no s'havien entès o s'havien malinterpretat. Aquella havia estat una resposta diàfana i clara, on l'alcalde de Vic hi va llegir nítidament que "Europa donava la raó de l'Ajuntament de Vic en la qüestió de l'empadronament", sense que enlloc parlés de Vic ni tampoc del padró municipal. Però tot i així, fins i tot, els seus socis de govern Josep Burgaya i Joan López albiraven en el mateix text la recuperació del sentit comú en el si del capteniment europeu, com si el mateix  Jean Monnet, pare de la UE, s'hagués aparegut a la Sala dels Cavallers del número 1 del C. Ciutat de Vic i els hagués anunciat: -Sí, senyors, no hi haurà pau a Europa si Vic ha de continuar empadronant "sense papers" d'aquesta manera.

L'alegria, però, va durar poques hores, concretament  dues hores, just per fer la migdiada i rebre els comunicats del Ministerio de Trabajo e Inmigración i de la portaveu de la Comissió Europea, Michele Cercone, desmentint les interpretacions formulades pel propi consistori vigatà; dient-los que la resposta no deia el què ells volien que digués, i que, si us plau, deixessin d'utilitzar les institucions per fer el seu particular muntatge polític. 

A partir d'aquí un conjunt de declaracions contra declaracions, puntualitzacions, incomodacions, confusions, rectificacions, modulacions, pressions i substitucions poden acabar  els pròxims dies sucumbint amb ERC i el PSC vigatà, que han jugat amb foc i s'han acabat cremant pel seu mal cap. Ara busquen un punt i a part, com aquell escriptor que intenta distreure el lector de l'escena central de la trama; com un conegut mecanisme de la ment humana que consisteix, com a defensa davant un fet extremadament dolorós per irreparable, a desviar l'atenció cap a un detall circumstancial  i que en si mateix mancaria d'importància si no fos perquè mitiga el dolor i posa en un altre plànol allò que de debò fa mal. 

Però el relat que avui escriu el govern vigatà sembla ja innocu de subterfugis i rodes de premsa per engatussar a babaus i comença a ser una trama molt fatigosa. Pèssims personatges que s'entesten a agonitzar en la seva trista narració, quan fins i tot els propis lectors els hi reclamen llastimosament que posin d'una vegada per totes un punt i final en aquesta història.

*finalitzo aquesta entrada amb el vídeo d'una cançó d'amor del cantant argentí Fito Paez anomenada "Cecília" dedicada a la seva exparella l'actriu Cecília Roth i que comença així:

"Cecilia dice siempre lo que piensa

y casi nunca piensa como yo...."