Ja som al Líban. Després d'unes 6 hores de viatge arribem al Líban de matinada, i ens trobem amb l'expedició que ens acompanyarà els pròxims 5 dies per terres libaneses. Tots ells són activistes, polítics i persones compromeses amb la solidaritat, i tots, carregats d'il·lusió per acostar-se a un país i a una situació política que reclama justícia. Tot i ser de nit, el mar, el Mediterrani, ens recorda que també ens acompanya 5000km lluny de casa, i ens demostra que efectivament hem atravessat un pont cap a l'altra riba.
Arribem a Sidón (es pronuncia Saida), la capital del sud del Líban, i tot i la nocturnitat, la ciutat ja s'intueix viva i polseguerosa, l'endemà ho corroborarem. Comencem el dia i el programa de visites i trobades organitzades per Cultura i Pau Haydeé Santamaría amb una recepció i una conferència a l'Ajuntament de Sidón. Aviat descobrirem que Sidón és també la capital de la resistència, la seva proximitat amb la frontera amb Palestina la converteixen amb la capital dels refugiats al Líban, pràcticament la meitat de refugiats palestins al Líban viuen a Naher Al Bared, el primer camp de refugiats amb més de 85.000 persones reclosos en sols 2km2. Tenim l'oportunitat de conèixer de primerar mà l'opinió d'AbdelRahman Al Biziri, alcalde de Sidón, dirigent de l'esquerra libanesa, que apunta la necessitat de prioritzar la fi de l'ocupació dels territoris ocupats i el retorn dels refugiats a Palestina, per sobre, d'altres temes de l'agenda del conflicte, com els judicis internacionals als dirigents encausats per crims de guerra. Cal prioritzar i anar a l'arrel del conflicte.
El retorn dels refugiats centra part dels debats, Al Biziri demana que aquesta no sigui una causa humanitària sinó una qüestió de drets humans i de justícia internacional, aviat veurem però, que les opinions són diverses i divergents entre els representants de les diferents formacions polítiques, i que la realitat social i política libanesa no serà fàcil de desxifrar. El debat polític libanés és un foc encès permanent que s'allimenta des de dins i des de fora, en un país permanentment dividit i subjugat a les pressions internacionals dels països veïns i potències internacionals que utilitzen el Líban i els libanesos impunement com un joc d'ecacs.
Arribem a Sidón (es pronuncia Saida), la capital del sud del Líban, i tot i la nocturnitat, la ciutat ja s'intueix viva i polseguerosa, l'endemà ho corroborarem. Comencem el dia i el programa de visites i trobades organitzades per Cultura i Pau Haydeé Santamaría amb una recepció i una conferència a l'Ajuntament de Sidón. Aviat descobrirem que Sidón és també la capital de la resistència, la seva proximitat amb la frontera amb Palestina la converteixen amb la capital dels refugiats al Líban, pràcticament la meitat de refugiats palestins al Líban viuen a Naher Al Bared, el primer camp de refugiats amb més de 85.000 persones reclosos en sols 2km2. Tenim l'oportunitat de conèixer de primerar mà l'opinió d'AbdelRahman Al Biziri, alcalde de Sidón, dirigent de l'esquerra libanesa, que apunta la necessitat de prioritzar la fi de l'ocupació dels territoris ocupats i el retorn dels refugiats a Palestina, per sobre, d'altres temes de l'agenda del conflicte, com els judicis internacionals als dirigents encausats per crims de guerra. Cal prioritzar i anar a l'arrel del conflicte.
El retorn dels refugiats centra part dels debats, Al Biziri demana que aquesta no sigui una causa humanitària sinó una qüestió de drets humans i de justícia internacional, aviat veurem però, que les opinions són diverses i divergents entre els representants de les diferents formacions polítiques, i que la realitat social i política libanesa no serà fàcil de desxifrar. El debat polític libanés és un foc encès permanent que s'allimenta des de dins i des de fora, en un país permanentment dividit i subjugat a les pressions internacionals dels països veïns i potències internacionals que utilitzen el Líban i els libanesos impunement com un joc d'ecacs.
PS. Intentaré escriure un post diari, tot i les males condicions de connexió a internet. De moment el viatge tot just acaba de començar i promet molt.
1 comentarios:
potrebo, da preverijo:)
Publica un comentari a l'entrada