Fa uns dies van cloure les sessions de debat i reflexió de la Comissió d'experts per la Memòria de l'Ajuntament de Vic, amb un document base, amb criteris i propostes de treball en l'àmbit de les polítiques de recuperació de la memòria de la nostra ciutat. Tot això, després del vot en contra de l'equip de govern de dues mocions destinades a recodar a l'alcalde Marià Serra i Badell i a les víctimes civils dels bombardejos de l'any 1939.
Des de fa temps el nostre grup ve defensant la necessitat de fer una aposta política clara perquè la ciutat recuperi un període històric massavegades ocultat, i restableixi la memòria d'aquells que van defensar la democràcia a la nostra ciutat i la llibertat del poble de Catalunya. Tal i com ja han fet o estàn fent molts municipis del nostre país, amb tota la normalitat democràtica.
Des de fa temps el nostre grup ve defensant la necessitat de fer una aposta política clara perquè la ciutat recuperi un període històric massavegades ocultat, i restableixi la memòria d'aquells que van defensar la democràcia a la nostra ciutat i la llibertat del poble de Catalunya. Tal i com ja han fet o estàn fent molts municipis del nostre país, amb tota la normalitat democràtica.
En fi, la giragonses de l'equip de govern amb aquest tema han desembocat en un informe marc de la comissió d'experts, que ja anuncio que no puc subscriure. Més enllà que els accents es posaran més endavant, en funció dels encàrrecs i per tant prioritats. Penso que alguns criteris cauen en una ambigüetat difícil de justificar a partir de l'excusa d'englobar el màxim de sensibilitats i la voluntat de no individualitzar en persones o institucions concretes els diferents reconeixements. Trobo incomprensible la voluntat de l'informe de no voler reconèixer a persones en particular, implícitament el nom de Serra i Badell sembla un tabú encara per alguns grups municipals, però la història, si no vaig errat, la fan i la desfan les persones amb els seus noms i cognoms.
També em sembla força sorprenent que el propi consistori no reconegui la legitimitat democràtica de la II República i els primers anys d'ajuntaments democràtics. Cal insistir en aquest aspecte, aquells regidors escollits el 12 d'abril del 1931 van ser els primers electes escollits per sufragi popular, i per tant embrió de la nostra democràcia local.
El document final no és gaire esperançador, si més no en la seva filosofia inicial. Esperem que a nivell polític es concretin propostes polítiques més agossarades, insisteixo amb tota la normalitat democràtica, i tal i com es realitzen a molts altres municipis del país. De moment però, tot està en el terreny de les expectatives, les quals si hem de jutgar pels discursos canviats i la memòria fugaç del regidor del PSC, Josep Burgaya, no sembla qe hagin de tenir gaire futur.
També em sembla força sorprenent que el propi consistori no reconegui la legitimitat democràtica de la II República i els primers anys d'ajuntaments democràtics. Cal insistir en aquest aspecte, aquells regidors escollits el 12 d'abril del 1931 van ser els primers electes escollits per sufragi popular, i per tant embrió de la nostra democràcia local.
El document final no és gaire esperançador, si més no en la seva filosofia inicial. Esperem que a nivell polític es concretin propostes polítiques més agossarades, insisteixo amb tota la normalitat democràtica, i tal i com es realitzen a molts altres municipis del país. De moment però, tot està en el terreny de les expectatives, les quals si hem de jutgar pels discursos canviats i la memòria fugaç del regidor del PSC, Josep Burgaya, no sembla qe hagin de tenir gaire futur.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada