2 anys i un POUM

Vull fer una nova incursió en un dels temes que ha marcat l'agenda política local dels ultims dies i mesos a la nostra ciutat, el POUM. Per la majoria de la gent és un tema desconegut, no ens enganyem, aquesta micropolítica comarquinal interessa a pocs. És una llàstima, molt menys fins i tot que el finançament o les ensupides eleccions europees. Cal dir però, que els nivells de crispació que han generat els vodevils del govern vigatà, i en concret, del primer tinent d'alcalde Xavier Solà al voltant del POUM són dignes d'una comèdia italiana, com si el joc dels disbarats s'hagués instal·lat als despatxos de la Plaça Don Miquel de Clariana. En fi, els errors gruixuts o les visions quixotesques d'alguns sembla que es volen esmenar (no sense mercromina), i encara que sigui amb la boca petita han entomat un "mea culpa", que sona més aviat a un "sea culpa" cap els tècnics, altre cop els tècnics(!).

Aquest cop, les víctimes són la darrera fornada de joves redactors del planejament que a cop de subcontractació massiva van elaborar "in extremis" els documents del POUM. L'etern conflicte entre el prisma dels polítics i les percepcions academicistes dels tècnics es va tornar a repetir. Un conflicte fèrtil, si més no pels tècnics, que tot i veure's desautoritzats i retractats repetidament als diaris, han vist renovada la confiança professional cap a tot l'equip tècnic redactor d'ara fins l'aprovació definitiva, desemborsant això sí un enèsim expedient de crèdit aprovat en el darrer ple municipal. Un fet força incomprensible. Com si el Barça, en ple estat de joia, es dediqués a renovar i millorar el contracte d'Alexksander Hleb per la seva contribució immillorable a le gestes del club d'aquest any. Definitivament Aleksander Hleb no serà mai director del POUM (una llàstima!) ni aquest ajuntament sembla que no es dedicarà a apretar-se el cinturó.