Contemplo amb estupor i preocupació les darreres retallades educatives del conseller Maragall a la nostra comarca. L’anunci de suprimir el batxillerat nocturn que imparteix l’Institut Jaume Callís és el penúltim moviment per desmantellar i precaritzar encara més l’educació pública de la nostra comarca. L’oferta del batxillerat nocturn, amb caràcter presencial, obeeix principalment a la voluntat de compatibilitzar feina amb estudis per molts alumnes que es veuen obligats a compaginar les dues tasques i per molta gent per la qual el “nocturn” esdevé una reincorporació al sistema educatiu cercant l’estabilitat laboral i la promoció professional tant importants en moments de crisi com els que estem vivint. És preocupant, doncs, que la voluntat del Departament d’Educació en una situació de crisi econòmica com l’actual, amb elevats nivell d’atur que pateixen especialment els sectors de la societat catalana sense estudis superiors (arriba a més del 60% en les persones que no tenen cap títol del sistema educatiu), sigui anar en contra d’un servei educatiu amb clara vocació inclusiva.
D’altra banda, el Departament d’Educació posa en dubte que sigui rendible mantenir centres educatius que imparteixen el nocturn amb baixa demanda i amb una escassa activitat presencial. Com a tots els altres serveis públics, s’hi han de sumar aspectes qualitatius que també han de ser valorats com és el fet de garantir la oferta a l’alumnat que combina feina amb estudis, i donar suport a qualsevol alumnat que busqui noves oportunitats per avançar en la seva formació.
Encara que es proposin alternatives a partir de la integració en els batxillerats nocturns de Manresa o Granollers amb centres amb més matriculats, cal mantenir un cert equilibri territorial dels serveis educatius que faci possible que la nostra comarca pugui conservar una modalitat de batxillerat nocturn que té un abast d’àmbit comarcal però que també dóna servei a alumnes del Ripollès i d’altres comarques veïnes.
El fet que s’hagi adoptat el compromís d’impulsar el batxillerat a distància, obrint delegacions de l’Institut Obert de Catalunya per tot el territori durant aquest curs, no pot considerar-se un substitut adequat. L’educació a distància no garanteix la socialització ni els estímuls necessaris per a què uns determinats perfils d'alumnes puguin continuar els estudis postobligatoris. Si bé és cert que el treball a distància afavoreix que l’alumne organitzi l’horari d’estudi d’acord a les seves circumstàncies, també ho es que no redueix el temps d’estudi sinó al contrari, requereix un treball individual que necessita una major voluntat i sistematització que dificulta l’aprenentatge.
Les noves tecnologies han de reforçar la formació i garantir l'educació universal al llarg de la vida dels ciutadans visquin on visquin, però no poden substituir en la seva totalitat els ensenyaments presencials. L’accés desigual a les TIC i a Internet en relació amb el nivell educatiu, el poder econòmic, el gènere i l’edat genera una fractura digital que exclouria a moltes persones d’aquesta tipologia d’estudis.
Sembla, doncs, que el conseller Maragall continua obstinat en retallar la salut de la nostra educació pública, una opció que, llastimosament, pot veure la llum en una Llei d’Educació aprovada d’esquenes a la comunitat educativa i que continuarà segregant amb diners púbics els nens i les nenes per raons de sexe. Un fet lamentable que hauria de fer repensar a aquelles formacions que amb l’única voluntat de buscar consensos i equilibris polítics, persisteixen en l’error d’instaurar una mala llei que el nostre país i els nostres alumnes no mereixen.
Foto: Osona.com
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada