Sociovergència Km 0 ?

L'EFECTE RESERVOIRS DOGS DESGASTA EL FEU CONVERGENT

• Els resultats ens mostren una victòria convergent en el total d'Osona i en la major part de poblacions de la comarca. El vot convergent fidel i sistemàtic contrasta amb la devallada electoral d'ERC que passa en molts dels casos del 25% al 12% dels vots, però el seu comportament electoral a nivell comarcal es manté a diferència de la resta de Catalunya. Per altre banda, el PSC aconsegueix aglutinar el vot útil de la por amb una pujada enorme en la gran majoria de municipis i assoleix la victòria de Manlleu, Torelló i Centelles.
• ERC no guanya en cap dels municipis que havia guanyat el 2004.
• Osona segueix essent convergent, sobretot a la capital i en els nuclis petits de menys de 5000 habitants. Però ara sols els separen 3000 vots del PSC.

L'EFECTE SEGONA CORONA

ICV CREIX A LA SEGONA I TERCERA CORONA, PERÒ PERD A L'ÀREA METROPOLITANA
A nivell comarcal no solament ens consolidem electoralment sinó que pugem el 50% del nostre porcentatge electoral de les passades eleccions ja que passem del 4% al 6%. Es confirma la consolidació electoral d'ICV i EUiA a Osona que ja apuntavem a les municipals del 27 de Maig. A diferència de l'Àrea Metropolitana de la 1era corona, la comarca d'Osona és la representació que la segona corona i a les comarques ICV- EUiA creix.

• Vic assoleix el 6,03% del percentatge de vot consolidant el vot de les municipals i essent la capital de comarca de la província de Barcelona (exceptuan la ciuat de Barcelona) amb major percentatge de vot. (Igualada 4,2%, Granollers 4,2%, Vilanova i la Geltrú 5,8, Mataró 5 %, Vilafranca 5,2, Terrassa 5,5%)
• Manlleu es recupera de l'accident de les municipals i assoleix un meritori 5%, de la mateixa manera que Torelló i Centelles on arribem a un 5% consolidant i augmentant vots.
• Assolim uns bons resultats a Balenyà(5%) i a l'Esquirol amb un 10%dels vots!!! Tot un pronòstic del que passarà al 2011...
  

L'EFECTE VOT ANTIMMIGRACIÓ

• En el cas de Vic el vot de PXC no s'ha traslladat en cap cas als escindits de Cervera d'aquests, PXCat . Ja que sols assoleix 24 discrets vots.

• El vot orfe de la PXC a les eleccions municipals del 2007 se'n va directament al PSC i amb menor mesura també a CIU.
• Prova d'això últim és que el PSC tot i el bon resultat als barris del sud no és capaç de guanyar en termes generals al districte 3 (majoritàriament del barri del Remei i l'Estadi) en favor de CiU.
  
• En detall, ens fixem en les seccions districte 3, on PXC va fer el salt electoral més important: la secció 3 i 5 (zona Remei - Sant Pere i Sud del Remei) i 8 (zona sud est del barri del Remei- JoanXXIII), en totes elles guanya el PSC.
• En canvi en la zona 4 (zona central del barri de l'Estadi) CiU sobrepassa al PSC.
• Per altre banda, el 8,2 del PP a Vic també és prou significatiu tenin en compte els desastrós resultat de les municipals. Segurament el vot més ideològic de PXC molt segurament s'haurà destinat al PP.
  

• Per tant, el vot de PXC es concentra bàsicament en els feus socialistes però també s'enganxa amb el discurs antimigració que ha fet aflorar en Duràn i CiU.

L'EFECTE SOCIOVERGÈNCIA?

• Les eleccions autonòmiques del 2003 i més encara les del 2006 van ser unes eleccions on va aflorar el multipartidisme català. Avui però, les eleccions generals ens deixen al mateix lloc que el 2000, on el bipartidisme també era fortament accentuat. Hem passat d'un panorama obertament multipartidista a una tendència de bipartidisme asimètric, entre CiU i PSC.
  
• ICV i ERC pateixen del mateix mal amb diferents síntomes a Catalunya i a Osona. ERC, tot i la clatellada generalitzada, a Osona perd en percentatge, però aguanta més dignament que a la resta del territori català. ICV guanya posicions a comarques però en canvi se li evidencia una problemàtica estructural a l'Àrea Metropolitana.
• L'excessiva porositat entre els partits a l'esquerra dels socialistes ajuda aglutinar el vot útil al voltant del PSC. A les autonòmiques parlavem de la configuració de dos grans blocs entre l'esquerra i la dreta, però l'excessiva disputa d'espais polítics entre els diferents partits impossibiliten que ni PSC ni CiU siguin capaços de configurar blocs de partits al seu voltant. Davant de la incapacitat per crear coalicions estables i de sotmetre als socis de govern, i més enllà de la victòria de ZP i del possible ministeri que malhauradament li caurà al sr. Duràn, la lectura catalana (amb ulls osonencs) no pot ser altre que Catalunya camina cap a la sociovergència.
  
• Solventar aquest mal serà una tasca dura (i potser quimèrica) però que sense cap dubte no ens pot fer defallir en el nostre intent de mantenir i enfortir la pluralitat política de Catalunya.