Alguns companys blocaires ja han parlat extensament del patètic ple del darrer dilluns, de la grotesca imatge donada pel consistori vigatà i de la incapacitat del nostre alcalde torero per dignificar les institucions municipals. Coincideixo amb en Xevi i en Joan que s'han de trobar mecanisme per desencallar un ple massa traba't per mosquits tigres, pipins públics i processos balcànics inversemblants. Però la solució no passa per reduir els drets de l'oposició per tal d'alliberar el govern d'aquesta llosa que tant li pesa al senyor Burgaya. La pràctica sistemàtica per entorpir i allargar un plenari no és una novetat en la món polític, ja des de temps immemorials aquesta pràctica anomenada filibusterisme, s'ha repetit en la gran majoria de cambres parlamentaries. El que és una novetat és un govern tant incapaç de dirigir i dignificar el ple.Acostumem a anomenar filibuster d'aquell pirata que en el segle XVII formava part dels grups que actuaven en el mar de les Antilles. La seva característica especial, que els diferenciava d'altres pirates, era que no s'allunyaven de la costa, la vorejaven i saquejaven les localitats costaneres.
Per altre banda, la Ciència Política va assumir aquests mot en el segle XIX per anomenar una pràctica parlamaentària pròpia del Congrés Nord Americà i de la Cambra dels Comuns. El filibuster o el filibustering és una tècnica d'obstrucionisme parlamentari nascuda al Senat nord-americà, que a partir del reglament d'aquesta cambra del 1806 estableix que un senador pot continuar parlant sense límit mentre no s'aturi o segui, mitjançant la qual es pretén bloquejar l'aprovació d'una llei o acte legislatiu gràcies a un discurs de llarga durada.
Aquesta circumstància parlamentària ha generat diversos casos extravagants en la història parlamentària, on en molts casos se solien llegir en veu alta llibres de receptes, novel·les, reglaments normatius fins que s'esgotava la sessió plenària i es posposava la sessió.
De casos de filibusterisme n'està plena la història política, des de Cató el Jove en el Senat romà, que es deia que era capaç de parlar dies sencers per tal de bloquejar les iniciatives legislatives de Juli Cèsar, fins un dels casos espanyols més reconeguts, el de Cayetano Bolívar, únic diputat del PCE durant la primera legislatura de la segona republica, que acabava les sessions plenaries llegint el Capital o el Manifest Comunista fins a altes hores de la matinada.
Hollywood també ha portat el filibusterisme a les grans pantalles amb la pel·lícula Mr Smith a Washington on un jove congressista (interpretat per Jimmy Stewart) arriba a a la capital nord-americana i descobreix els interessos i la corrupció parlamentaria, i escenfica el filibusterisme parlamentari amb un llarg discurs que dura hores i hores per defensar la seva posició i evitant. Al final, Jimmy Stewart aconsegueix aturar la iniciativa legislativa del govern de forma esperpèntica. Un mica com el ple de dilluns però amb més pitorreig.
PS. La publicació del 9 Nou d'aquest divendres pública falsament que el regidor ICV Xavier Tornafoch va abstenir-se en la moció favorable al procés d'independència de Kosovo, quan en tot moment es va mostrar i va votar favorablement. Queda dit.
3 comentarios:
Arnau, ja et vaig demanar disculpes a tu per l'error, les vaig reiterar a en Xevi personalment, i ho faig també en el meu bloc.
Amb tot, és per l'error d'aquest divendres que ens castigues una altra vegada piratejant un vídeo sense citar-ne la procedència? No em vull pas estendre com l'altra vegada, però a Catalunya i a l'Estat qui està per la pirateria (cànon, etc) és la dreta més rància.
A l'Osonosfera, afortunadament, tu n'ets l'excepció.
Si et vaga, reflexiona-hi, avui que n'és el dia...
1. Confondre la pirateria i el cànon digital amb publicar un vídeo prèviament penjat a la xarxa en un trist bloc com el meu és certament tendenciós. No en sóc l'excepció, ja que no crec que el gran nombre de blocs de l'osonosfera que tenen un "jukebox" amb música (com el meu ) paguin drets d'autor als seus propietaris, ni tinguin voluntat de fer-ne un ús comercial. Jo tampoc.
2. El cànon sobre les còpies digitals privades va ser aprovat amb el vot contrari del PP, Coalició Canària i IU-ICV. Que alguns hagin fet un ús electoralista de la campanya contra el cànon, no significa que no es pugui defensar una solució alternativa més justa davant de la solució actual d'introduir un gravamen indiscriminat per compensar la còpia privada en tots els equips i suports electrònics. Ara bé, si em vols vincular amb la dreta més rància més indiferent.
3. Avui no he dedicat gaire temps a reflexionar, de fet m'he llevat tard, i ja entendràs que la reflexió la porto feta des de fa dies. A la tarda he anat a comprar flors. Ja saps que ara és temps de plantar les flors que naixeran a la primavera i a l'estiu. Tot una feinada. Primer havia pensat inaugrar el meu pati amb un roser, però després me n'he enrecordat de la dedicació que pren la rosa, de la dificultat de que arreli bé, de podar-la i cuidar-la constantment, de la multitud de plagues que sempre et trobes, de la llum que necessiten tot el dia i del desagradable arbust que forma el roser al seu voltant.
Al final en la petita mesura he trobat la meva elecció, m'he decantat per una colla de pensaments acolorits i alegres. Al cap i a la fi són molt més agraïts que la rosa, més barats però tenen una resistència a prova de foc que suporta qualsevol condició climatològica.
Per cert, ja he enretirat el vídeo del qual et queixes, cap problema. En definitiva si escric en el meu bloc és per passar-m'ho bé.
Arnau, no acceptes ni la més mínima crítica, ni que sigui feta amb modèstia com la meva. De fet, va ser feta amb un cert temor que em caigués un nou "xaparron" al damunt per part d'algú a qui li faig crítiques perquè el tinc per company i amic. Bé, és igual...
El "jukebox" als blocs de l'Osonosfera... Efectivament, hi són, sempre però citant la procedència d'aquella música o aquella cançó, mai (si més no a l'Osonosfera a mi no em consta), penjant una cançó sense dir-ne l'autor o intèrpret. Jo mai he parlat de pagar res a ningú, només faltaria (de fet, a la campanya de les municipals et vaig regalar els DVD de les entrevistes a la Marta Crespo i en Xevi Tornafoch, que a a algun altre partit li vam fer pagar). Només parlava de citar la procedència dels treballs.
El cànon i IU-ICV: sí, hi va votar en contra, però no perquè estés a favor de "manllevar" continguts aliens per fer-se'ls propis sense citar-ne la procedència. Et copio textual del programa d'ICV penjat a la web d'en Joan Herrera: "Supressió del cànon digital indiscriminat, reconeixent i garantint els drets d'autoria i proposant un fons estatal propi per a la creació, un nou marc de les societats de gestió, i un cànon a les operadores de telecomunicacions".
Ho has llegit bé? Drets d'autoria, no pas els meus ni, si vols, els de l'empresa on treballo, sinó els del periodista que es va "xupar" set hores de ple, enmig de discussions sobre el mosquit tigre i els caramels de la Cavalcada de Reis. Ni un tema ni l'altre són propis del ple, i menys d'un de tan llarg. Citar-ne la procedència és un detall per al periodista.
I no, no l'havies de retirar, enriquia el bloc. Jo només insisteixo en citar la procedència. Però tant se val, tu deus pensar que no és un tema important, i jo ho veig un pèl diferent. Per això són els blocs, també, no? Per obrir discussions sobre temes com aquest... Sense perdre la compostura i, evidentment, l'amistat. Salut i sort, company!
Per cert, el roser i els pensaments es poden complementar perfectament. Ens va costar, però al final a un firaire de Cerdanyola al mercat de Moià el vam trobar, un roser de pètals rojos envellutats que, tret de podar-lo i, de pas, clavar-te alguna espina, et dóna unes roses d'aquelles d'abans, de les que ja no en queden. Felicitats si t'agraden les flors. A casa, també.
Això sí: pensa a guardar l'aigua de bullir les verdures per regar les plantes. Ho deia l'altre dia un alt càrrec de l'ACA.
Publica un comentari a l'entrada