par(aules) d'acollida

Matí ensopit de gener. El fred humit torna a gebrar la plana. Mans a la butxaca i corre-cuita cap a fer un cafè amb llet a l'Snack. Sembla no passar mai el temps en aquesta plaça. Desprès del terrabastall polític de la setmana passada, sec i llegeixo amb calma. Declaracions, contradeclaracions, articles...Refer les paraules del conseller Maragall en un esplèndid auditori Ramon Vila d'Abadal no em costa gaire...

El conseller no posseeix una gran retòrica, de fet no acostuma a buscar el protagonisme, sembla home de poques paraules. El seu és un discurs planer però ben trenat, amb algun bon moment (pocs) que el fan imposar-se davant d'un hemicicle poc amic. Demostra una agudesa discursiva que el fa més lúcid del que em pensava. Les paraules del conseller no deixen indiferent a ningú, o agrada o no agrada. Personalment el conseller em sorprèn.

Aquesta darrera setmana havia posat una distància ideològica irreconciliable (no hi faltaven motius) entre el conseller i jo, però el projecte de Bases de Llei de l'Educació no té mals fonaments. Equitat i excel·lència no em semblen mals principis per una llei de país que necessitarà del màxim consens. El perill serà que les paraules del conseller no es perverteixin pel camí. Les necessitats de descentralitzar i de dotar major autonomia als centres són evidents, però no es pot convertir en l'abandó permanent de l'administració. Tampoc la major flexibilització del professorat, defensada pel conseller, no ha de significar la precarització laboral. El conseller va donar la paraula que la llei no s'hi contemplava cap element de privatització, però caldrà veure en el primer redactat en què es converteix tot plegat.

Al final, va sortir a defensar les aules d'acollida. Maragall va exposar la necessitat d'assumir el problema de la matrícula viva a les escoles, a partir d'aquesta prova pilot que s'integra dins de la política d'aules d'acollida, pla d'entorn i immersió lingüística... El discurs del conseller i el del govern de Vic xoquen en els seus principis i les seves voluntats. El conseller vol innovar amb una eina més (equivocada) per facilitar integració, però s'ha deixat enredar per un govern destraler que exclusivament vol alliberar dels immigrants a les escoles privades. El conseller va deixar oberta la proposta per ser debatuda amb els agents educatius i si no quallava, plegaria veles i ho deixaria corre. Doncs això que ho deixi corre.