dame pan...

Els pitjors auguris que ja pronosticavem en el darrer post es van reproduir en el darrer ple, i la Fundació Privada Educació i Art es va aprovar amb el vot majoritari del govern, i de PXC i la CUP, a l' oposició. El vot d'aquests darrers ha aixecat molta polseguera, i sembla que no accepten les crítiques davant de les seves incongruències ideològiques. No és per menys, després d'abanderar-se de no sé quins tics "revolucionaris", a la primera de canvi, voten a favor d'una fundació que procurarà per les "empreses privades " (al cap i a la fi) que s'ocupen de l'educació infantil a la nostra ciutat. Ningú no nega la funció educativa, que per substitució han hagut de fer aquests centres, però al cap i a la fi amb quin dret una empresa privada ha de rebre subvencions a dit de l'administració pública?

Primer, qualsevol concert educatiu ha de ser amb l'administració competent, en aquest cas el Departament d'Educació. Segon, si del que es tracta és, crear una "menjadora" perquè no fan una convocatòria pública i que si presentin les empreses que vulguin, perquè unes sí i les altres no.? Tercer, qualsevol externalització o conveni per part de l'administració amb entitats privades amb ànim de lucre ha de ser a partir d'un contracte on s'estableixen els estàndars de control, ratios d'alumnes per aula, control dels espais, condicions higèniques, especialització dels professionals, quotes... Si això no es compleix, efectivament, haurem creat una gran menjadora!

I per últim com podem votar a favor d'una proposta d'un govern que compara la gestió i la provisió de l'educació dels nostres fills amb la recollida de deixalles? Fa dos anys, el govern de la ciutat va encomenar a un equip de l'escola de Mestres de la UVIC un projecte educatiu per les noves escoles bressol públiques de la ciutat. Aquest projecte va costar 30.000 euros. Avui però està en un calaix del Palau Bojons, tancat a clau i forrellat.

Simplement, m'agradaria dir que aquesta no és la única opció possible, exemples com l'Institut Municipal d'Educació de Mataró o el Patronat Municipal d'Educació de Terrassa demostren que la millor foma d'educar en la igualtat és a partir de l'escola pública. Això no significa que no es puguin extendre canals de coordinació i recolzament a tots els centres educatius de la ciutat, però aquest malhauradament no és el cas, i per això de tant en tant s'ha de saber diferenciar entre pomes i peres perquè si no et pots emportar una bona relliscada.

Haurem de recordar un altre cop que els convenis amb escoles concertades impedeix que s'exhibeixin símbols religiosos a les aules, també en aquesta nostra santa ciutat.

Tot i això, la lluita continua!