Avui el PSUC, el Partit Socialista Unificat de Catalunya celebra el 74è aniversari, per mi, i pels meus companys de partit és una fita a recordar, per la petjada històrica que el PSUC va deixar al nostre país i per l'orgull de sentir-nos hereus de la seva tradició política. Hereus del "partit" central i pal de paller en la lluita antifranquista que va patir la tortura, l'exili i fins i tot la mort de moltes persones per assolir la democràcia que avui tenim.
Perquè la Catalunya d’avui s’ha forjat gràcies a aquells homes i dones compromeses, que contra les dificultats d’una tirania, la dictadura franquista, i sense més patrimoni que les seves mans van saber alçar la veu per a denunciar les injustícies.
Avui toca doncs, reconèixer el paper central que van jugar totes aquestes persones, també a la nostra comarca: els Pacos, els Pascuals, els Segimons, cadascún des del seu àmbit, però tots ells identificats amb les mateixes sigles d'un partit amb una gran capacitat d'integració; des dels sectors obrers fins als sectors universitaris, intel·lectuals...El caràcter obert i la voluntat unitària van formar part també d’una cultura que va impregnar a la seva militància que avui encara és vigent.
Avui toca doncs, reconèixer el paper central que van jugar totes aquestes persones, també a la nostra comarca: els Pacos, els Pascuals, els Segimons, cadascún des del seu àmbit, però tots ells identificats amb les mateixes sigles d'un partit amb una gran capacitat d'integració; des dels sectors obrers fins als sectors universitaris, intel·lectuals...El caràcter obert i la voluntat unitària van formar part també d’una cultura que va impregnar a la seva militància que avui encara és vigent.Massa vegades en aquesta comarca, i també en d'altres indrets, alguns encara ens anomenen "els comunistes" amb l'intent de despreciar allò que segurament ignoren. Que no s'equivoquin, jo no em fereixo, tot el contrari, em sento orgullós de la trajectòria política que ens precedeix, d'un partit i d'unes sigles que han fet història el nostre país, perquè tal i com deia l'Andreu Mayayo en l'acte de comiat de la seu del PSUC i d'ICV (C. Ciutat, 7), "tal i com està el panorama aquesta societat el que necessita és suc, suc, suc", i reblava, "necessitem algú que lluiti no tan sols per l'autogovern de Catalunya, sinó també per la democràcia i per cohesionar aquest poble".
Articles relacionats:
Adéu al local històric del PSUC, Andreu Mayayo
ICV s'acomiada de la seu del carrer Ciutat, 'un local que ha escrit part de la història de Catalunya' Vilaweb
Articles relacionats:
Adéu al local històric del PSUC, Andreu Mayayo
ICV s'acomiada de la seu del carrer Ciutat, 'un local que ha escrit part de la història de Catalunya' Vilaweb
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada