Ordre i aventura

Davant de les denuncies dels joves que acusen a la policia municipal de persecució i tracte arbitrari, el regidor Josep Rafús de l'Ajuntament de Vic els va eztibar aquesta frase:
"Ells sabran el que fan, però si van cap a casa seu el carrer com les altres persones, ningú els pararà. Però si planten cartells on no els han de plantar (s’han de posar en llocs autoritzats), si van beguts pel carrer o pugen als arbres...”

Pujar als arbres no hauria de ser un delicte, de fet no ho és i ha estat sempre un recreació per la canalla i pels que no són tant canalla, fins i tot alguns somiàvem en una casa d'alt d'un arbre abans del boom immobiliàri;  posar-ho el costat de l'embriaguesa (beure tampoc no és un delicte que jo sàpiga)  en el "Manual  d'inseguretats, incivismes i d'altres fòbies seguritaries" em sembla, si més no, exagerat. Però estem davant d'aquest "populisme seguritari", una estratègia estesa que provoca una sacralització constant de l'espai públic, com si a Vic cada dia fos diumenge de Corpus, com si no hi hagués res més incívic (i pocasolta!) que no fer el mateix que la resta de la gent (la bona gent).

Anem a pams. Rafús s'equivoca fent servir la maleta de l'ordre i la disciplina davant de les diferències i dels conflictes d'interessos en l'espai públic. "Mà dura i ordre": Solucionat el problema, diu. Evidentment, no es resolen així els problemes que tenim en relació amb la convivència. Entenc que la convivència als carrers només es pot construir a partir d'actituds obertes i de respecte vers les diferents formes en què els altres comparteixen amb nosaltres temps i territori.

S'equivoca doblement menyspreant el fet que hi hagi ciutadans de Vic que denunciïn un tracte i unes actituds discriminatòries de la policia municipal. Tinguin raó o no els denunciants, ometre la seva denuncia o fins i tot buscar la confrontació pública, fent públic l'historial d'identificacions i els casos delictius, no sembla la millor tècnica de mediació per solucionar els conflictes ni, sobretot, de vetllar per la garantia dels drets de tothom, també dels joves. No hi ha receptes màgiques davant de la inseguretat, la desconfiança dels veïns, el conflicte a l’espai públic...però la solució no pot anar exclusivament a cops d'ordenança.

Em sembla que tampoc hi ha tants secrets, però. Crec que el regidor sap de què parlo quan dic que la confiança i la credibilitat és guanya a poc a poc, explicant, de forma pedagògica si pots, el teu punt de vista,  compartint amb la ciutadania les propostes, dialogant i finalment acordant les mesures que cal emprendre i sobretot complint els acords. Si no, no hi ha credibilitat. Penso que en d'altres ocasions aquest regidor ho ha  posat en  pràctica, o si més no ho ha intentat, i que no estaria de menys que aquest cop també ho fes.

Però per arribar fins aquí fa falta un xic de voluntat i, segurament, fa falta pujar a més arbres perquè, al cap i a la fi, veure el món des de dalt d'un arbre et permet descobrir noves perspectives del teu entorn i sobretot dels altres.