Avui us volía parlar d'una conquesta ecològica que ha assolit la ciutat en els darrers dies i que crec val la pena parlar-ne. Una conquesta que ha estat impulsada pel nostre grup municipal d'ICV en els darrers mesos i que ha vist a la llum fa pocs dies. On s'acaba la ciutat i comença l'entorn rural de la Plana de Vic, el camí cap Folgueroles i Sant Jordi de Puigsesllosses, hi ha el Meandre del Pas, un espai malmès als darrers temps a la llera del Gurri i que calia respectar i recuperar.
Segons la geomorfologia un meandre és com una corba pronunciada en el curs d'aigua, que per ser més meticulosos, el què feia el Gurri en aquest tram era un braç mort que és quan un meandre és tallat pel propi corrent principal. Alguns podrien pensar que aquest ja era un espai perdut, en gran mesura per la pressió urbanística dels polígons d'aquesta zona, que l'estat de la riera podia tenir un mal estat de conservació, i fins i tot, que aquest era un espai menor. Però en canvi, hem recuperat aquest espai, primer perquè tenia un valor simbòlic pel riu, per recuperar el seu traçat original, per no malmetre'n més la seva llera, perquè el manteniment d'aquest ecosistema de ribera és cabdalt per conservar l'hàbitat d'una bona part d’espècies faunístiques, i segon, perquè amb aquesta zona verda som capaços de connectar i relligar aquest espai amb la Roureda del Cantarell, generant un corredor verd al voltant del riu, necessari per reconèixer i respectar els sectors periurbans de la ciutat, espais de transició entre el camp i la ciutat que caldrà que revaloritzem ambientalment en un futur.
Per últim m'agradaria destacar que aquest espai recuperat significa també acotar els creixements urbans cap el nord de la ciutat, en la idea de perseguir aquesta ciutat més compacte i ecològicament equilibrada, que avui és capaç de posar en valor el seu entorn i el seu patrimoni ambiental amb espais com el Meandre del Pas.
Segons la geomorfologia un meandre és com una corba pronunciada en el curs d'aigua, que per ser més meticulosos, el què feia el Gurri en aquest tram era un braç mort que és quan un meandre és tallat pel propi corrent principal. Alguns podrien pensar que aquest ja era un espai perdut, en gran mesura per la pressió urbanística dels polígons d'aquesta zona, que l'estat de la riera podia tenir un mal estat de conservació, i fins i tot, que aquest era un espai menor. Però en canvi, hem recuperat aquest espai, primer perquè tenia un valor simbòlic pel riu, per recuperar el seu traçat original, per no malmetre'n més la seva llera, perquè el manteniment d'aquest ecosistema de ribera és cabdalt per conservar l'hàbitat d'una bona part d’espècies faunístiques, i segon, perquè amb aquesta zona verda som capaços de connectar i relligar aquest espai amb la Roureda del Cantarell, generant un corredor verd al voltant del riu, necessari per reconèixer i respectar els sectors periurbans de la ciutat, espais de transició entre el camp i la ciutat que caldrà que revaloritzem ambientalment en un futur.
Per últim m'agradaria destacar que aquest espai recuperat significa també acotar els creixements urbans cap el nord de la ciutat, en la idea de perseguir aquesta ciutat més compacte i ecològicament equilibrada, que avui és capaç de posar en valor el seu entorn i el seu patrimoni ambiental amb espais com el Meandre del Pas.
1 comentarios:
Benvolgut Arnau,
he vist la notícia al 9nou del 12.3.2010 pàgina 16 i he estat buscant més informació al respecte.
Felicitar-vos a ICV i a l'Ajuntament de Vic per aquesta decisió.
Professionalment m'interessa sobretot l'ús d'eines urbanístiques innovadores per a la protecció d'espais naturals. I veig al 9nou que aquest n'és un cas clar amb el polígon discontinu i la concentració de zones verdes.
Saps on trobar informació més detallada de tota la operació urbanística i el què es vol fer al meandre a partir d'ara?
Jordi Pietx, Xarxa de Custòdia del Territori
www.custodiaterritori.org
Publica un comentari a l'entrada