Vic: el photoshop de la crisi

Tot i l'encesa persistent de les alarmes del sistema (més de mig milió de catalans estan en situació d'atur) i el temps d'incertesa que ens toca viure, encara hi ha alguns reductes que es resisteixen a despendre's de l'eufòria econòmica i, a hores d'ara encara abonen el : "aqui no passa nada."

En el cas osonenc i vigatà sorprèn la posició escèptica i, per què no dir-ho un pèl anguniosa del regidor socialista de l'Ajuntament de Vic, Josep Burgaya. Dia sí i dia també s'aferra a treure ferro a la deriva econòmica del país i en conseqüència de la ciutat. No és la primera vegada que el sento recriminar la "psicosis" col·lectiva de la crisi i les exageracions informatives i mediàtiques que al seu  parer inflen un balanç menys desastrós del que és en realitat.

 

D'aquest negacionisme, qualsevol en diria que parteix d'una anàlisi poc permenoritzada,   poc acurada  de la crua realitat, difícil d'explicar per un màxim responsable de la promoció econòmica d'una ciutat que, lluny de viure una situació de calma, pateix com poques els efectes negatius de la crisi econòmica. Tot el contrari, l'instint de supervivència obliga a Burgaya  (encara que pugui semblar una tasca quimèrica) obstinar-se a passar de puntetes per la crisi econòmica, i defugir d'un discurs pessimista que el veuria arrossegat per l'hòrrida riuada de la crisi. Vists els nivells d'atur a la ciutat i a la comarca i la parada en sec de l'economia, algú podria dir que aquesta  és una posició poc ètica, però Burgaya no deixa de reproduir la mateixa tàctica de Photoshop (això sí, amb molta menys destresa) que practica el president Zapatero. Trist paper doncs, el que li tenen reservat a Burgaya, que a pesar de la seva fe en falsejar el relat de la crisi, i d'intentar a cops de colze sortir a la foto, la riuada no l'atraparà perquè el barco del PSC de Vic ja fa temps que políticament viu embarrancat en una platja desolada.

 

PS. Us desitjo que tingueu un bon Mercat del Ram!