Notes d'estiu...Karl Marx, foie gras i Pere Prat

Que bonic tenir les tardes d'estiu per perdre el temps en un terrassa d'un cafè, per llegir o beure. Disfrutem-ho ara que podem. Jo ho faig de molt bona gana després de passejar uns quants dies pel Périgord, curiós territori provençal, on els francesos es dediquen a afartar els fetges de les oques, fins a hipertrofiar-los i rebentar-los per extreure'n un foie gras que després venen a preus astronòmics als turistes babaus com jo.

Una nova mostra de la lluita de classes, el plaer d'uns pagat amb el patiment d'uns altres. Els detractors d'aquesta pràctica cruel ja han fet un manifest per abolir el foie gras. Si vols pots firmar aquí. De fet, i ben mirat, és el mateix que ens dediquem a fer aquí amb els porcs per fer-ne somaies.

Ara, tinc uns quants dies per observar la realitat comarcal a través dels centenars d'ulls i boques de l'osonosfera (que no fan mai vacances) i part de l'estranger i dedicar les tardes a fer becaines olímpiques davant dels 200 metres papallona. I jo que em pensava que no hi havia res pitjor que el tertulians de la radio i els d'en Cuní (!) doncs sí, els tertulians de l'estiu, fan peneta pobrets...

He aprofitat també per fer diverses coses que feia temps que volia fer:

1- Primer de tot, (i + important), com a bon osonenc he peregrinat fins al DECATLHON i he comprat una tenda de campanya per xalar d'aquí uns dies en un càmping de Roses, entre barbacoes i rulots...

2- He actualitzat el meu Facebook i m'he apuntat al grup de marxistes (tendència Groucho) al qual us convido a formar-ne part. El grup dels que no voldrien mai ser d’un grup que els admetés com a membres. Tu si vols pots ser-ne i farem com si no...No tenim enllestit encara el manifest. La idea és redactar-lo durant un dinar copiós (i una mica més regat del compte) amb tots els adherits.

Per altra banda, i encara a dins d'aquest divertimento anomenat Facebook, m'han convidat a un psicodèl·lic grup anomenat "Heribert Barrera tenia raó". Escolteu, si en la vida real no em conviden pràcticament enlloc, i els llocs on em conviden no són ni la Feria de Abril, ni a l'Aplec del Pi de les tres branques, ni a les conferències d'en Sala i Martí al Cercle d'Economia... perquè em feu això? no tinc dret a no ser convidat?

3- He acabat de llegir el llibre del nordamericà Michael Walzer Guerras justas e injustas que oportunament he conclós sincronitzadament amb el conflicte caucàsic entre Rússia i Georgia. Em quedo amb una reflexió del cèl·lebre politòleg nordamericà:

"El error que comete el agresor es forzar a hombres y a mujeres a arriesgar sus vidas en defensa de sus interesses(...) No existe derecho alguno a cometer crímines para acortar la duración de una guerra"

4- Per últim, avui he assistit a una assolellada Jornada Castellera de la Festa Major de Manlleu. Sí, sí cultura popular... Nyerros de la Plana vs Minyons de l'Arboç. En el fons són tots amics i tots fan pinya i han complert uns castells de 7 dignes d'aplaudir. En aquests actes sempre hi trobes un públic encuriosit i curiós a l'hora. Pere Prat, com acostuma, presidia la cerimònia a peu de plaça (o de pàrquing). Però m'ha cridat més l'atenció un senyor, molt entenimentat sobre l'asunto casteller i sobre la vida en general, que li feia la següent reflexió en plena guerra de banderes a la seva suposada esposa: "Sembla mentida, són festes, i l'alcalde, que és socialista, no es digna a posar la bandera espanyola al balcó".*

*Arribat aquest moment, me n'he anat a casa i m'he precipitat de nou sobre Michael Walzer, i he començat a llegir Tractat sobre la Tolerància.