S'acosta Sant Miquel, i enguany, com cada any, tornem a considerar els rampells penitencials del patró vigatà, Miquel Argemir, motiu considerable de festa. Més motiu tenen els Miquels i Miqueles que celebren el seu sant patró.A casa ho celebrem triplement perquè n'hi ha dos d'anomenats, i com que són orgullosos de mena en fem motiu de festa grossa. En aquest cas, en el dia del meu naixement, la (des)gràcia de Sant Miquel no em va pertocar a mi, ja que en néixer segon d'una bessonada li van reservar el privilegi (o no) al meu germà per ser el primer.
Celebrem-ho també al carrer, si més no, intentem-ho des de la imaginació o des de Platja d'Aro, ja que no serà pel tristos programa d'enguany, que recupera el seu estil més carrincló i empolsegat. Sembla doncs, que haurem de fer cas al planter vigatà, i esperar que tinguin major gràcia per muntar la Festa Jove i arrencar a joves i no tant joves a treure-hi al cap, les cames i alguns, el fetge.
Recupero en aquesta entrada, la portada del programa satíric de festes"En Miquelet"de 1934. A més del programa oficial se'n editaven d'altres, com aquesta publicació republicana que tenia un caire humorístic i burlesc sobre les festes i la vida de la ciutat als anys trenta, o el Programa dels Gegants. Desconec si hi hagut algun intent de recuperació d'aquestes publicacions, però fora bo conèixer-les i divulgar-les per fer més rica la memòria popular de la nostra ciutat.
PS. Per cert, enguany com l'any passat, encara estem esperant les dues cartes de felicitació per als Miquels de casa de part del sr. Alcalde. Aquesta nostrada tradició es repetia any rere any amb la il·llusió justificada de rebre una carta de l'alcalde, però sembla que ja res és com abans...en fi seguirem esperant ;) BONA FESTA MAJOR!
* Imatge del llibre "Fotografia Històrica de Vic" de Francesc Farrés i Malian
2 comentarios:
Arnau, t'he de felicitar per aquest "Tros" de blog que estàs parint! No sols està ben escrit, sinó que a més a més fa allò que només saben fer els grans (al meu modest parer), que és informar i entretenir. Dit així sona fàcil, però... no ho és. I, si s'em permet, hi afageixes un "toc" crític que acaba de donar el to picant (de gust, no sigueu malpensats) perfecte als articles. Sort, i segueix així! Felicita als Miquels de casa teva, que tenen la sort (o no) de dir-se així aquests dies.
Ei Arnau! M'ha fet molta gràcia veure't en el blog de l'Ignasi. Et vaig veure de passada en la inauguració de l'exposició del Ferron, però llavors et vaig perdre la pista, varem marxar, i al final no vaig poder ni saludar-te. Moltes felicitats per el blog, estaré atent i en contacte. Salut!
Publica un comentari a l'entrada